Si hi ha una figura mítica a l’Empordà, aquesta és la del sabater d’Ordis, l’Antoni Iglesias, un home que la pèrdua del fill i l’abandó de la dona el va dur a recórrer aquesta terra mentre s’endinsava en la foscor inexorable de la follia. La seva història trista i quixotesca la va immortalitzar Carles Fages de Climent en un poemari fonamental, Balada del sabater d’Ordis, amb epíleg de Salvador Dalí. Ara, aquesta passa a la gran pantalla sota el títol El sabater d’Ordis. La llegenda del fill de la tramuntana, un film codirigit i coescrit pels guionistes i realitzadors figuerencs Pitu González i David Ruiz, una adaptació lliure, onírica, sensible i respectuosa, feta a foc lent els darrers anys, que ha estat nominada a millor llargmetratge al Festival de Cinema de Sant Andreu de la Barca, seleccionada al Sant Cugat Fantàstic i que el 5 de desembre s’estrena al Temporada Alta de Girona.

David Ruiz, prou conegut pels seus curts de fantàstic i terror, i Pitu González, que s’estrena en aquest format, fa molt temps que defensen i donen forma a aquesta pel·lícula que s’ha aconseguit finançar gràcies, principalment, a les minses subvencions institucionals aconseguides, com les beques Agita de Figueres i les Kreas de Girona. «Aquesta és una història molt local, però també molt universal, com deia Dalí», recorda Ruiz. Per traduir a llenguatge cinematogràfic l’obra de Fages, «episodis desconnectats de la història del sabater i sense una narrativa lineal», els guionistes han hagut de recompondre el trencaclosques perquè la història arribi de forma comprensible sempre «respectant l’essència poètica de l’autor». Així, per exemple, els protagonistes tendeixen a parlar en vers, d’una forma més teatralitzada.

Cartell i crèdits, d’Ernest Cortada Emporda.info

L’actor que es posa a la pell del sabater és el figuerenc Àngel Amieva en un registre allunyat dels papers més còmics que, posteriorment a aquest rodatge, ha fet sota la direcció del mateix Ruiz, com La família infernal, també nominada al Festival de Sant Andreu de la Barca. A Amieva l’acompanyen Estíbaliz Barroso, Júlia Ventura i Marta Prieto, entre molts altres intèrprets. El film, que té una durada de 73 minuts, es va rodar, principalment, en molts escenaris exteriors, en un resseguir aquest viatge que fa el protagonista per l’Empordà: «Des de Figueres que les cròniques parlaven que el sabater estava a la Rambla actuant amb el Poll i la Puça que era dos gitanos ambulants i ell s’hi afegia, ballant amb ells, fins a la costa com Cadaqués, Castelló d’Empúries, les Escaules». Aquest llistat de llocs que enumera Ruiz podria haver estat molt més extens si el pressupost hagués estat suficient. Un dels valors, però, que ell li veu és aquesta promoció «del patrimoni paisatgístic» que no massa sovint es recorda, però també «el llegendari»: les bruixes de Llers, la Lídia de Cadaqués, la tramuntana «tractada com una divinitat», entre altres.

Durant el rodatge, iniciat la tardor del 2018 i fins a la primavera del 2019, els seus responsables van intentar que totes les escenes restessin fora d’una temporalitat concreta. «No volíem fer una història fidel del sabater d’Ordis, de l’Antoni Iglesias, és més una reinterpretació onírica i surrealista, més a prop del fantàstic i el món dels somnis». En aquest punt, David Ruiz recorda el destacat paper que va jugar Dalí en la gestació d’aquesta obra de Fages.

El sabater d’Ordis ha estat un projecte creat a foc lent. A finals del 2019 se’n va poder fer un tast a Figueres, per justificar les ajudes, quan el projecte, però, no estava conclòs. Ho va estar a principis del 2020. Aleshores va arribar la pandèmia i ho va frenar tot. «En ser una pel·lícula petita vam decidir esperar», diu Ruiz. Ara quan ha estat nominada al festival de Sant Andreu. «Que una història així, petita, sigui nominada ja és un premi per nosaltres», confirma el director. També que s’estreni a Temporada Alta, quelcom que té molt sentit, ja que el film manté estretes connexions amb la poesia i el teatre. A hores d’ara no hi ha data de projecció a l’Empordà.