El cineasta Lluís Galter (Figueres, 1983), director de ‘Caracremada’, tenia ganes de rodar una pel·lícula amb llibertat sense la pressió ni la validació de persones externes ni d’institucions ni dependre de rebre ajudes. El resultat és ‘Aftersun’, una pel·lícula sense actors professionals ni tampoc una trama ni una estructura convencional. La idea parteix de la desaparició d’un nen i la investigació d’unes nenes en un càmping estrany. En una entrevista amb l’ACN, Galter afirma que més que fer una pel·lícula de detectius, volien jugar a ser detectius mentre la rodaven. ‘Aftersun’ forma part de la programació del D’A Film Festival i es projectarà aquest divendres al Zumzeig.

A la piscina d’un càmping, tres amigues escolten la història d’un nen que va desaparèixer misteriosament als anys 80. Mentre juguen a cartes, observen comportaments una mica estranys de la mascota del càmping i una dona de fer feines, que entren d’amagat en un bungalow. L’endemà, un altre nen desapareix i les tres amigues comencen a investigar.

Com explica el director de la cinta, ‘Aftersun’ és un projecte que neix el 2011, mor el 2013, ressuscita el 2016 i es concreta el 2022. En tot aquest temps va anar prenent formes diferents. La primera, com un guió cinematogràfic (‘Els estiuejants’), escrit amb Clara Roquet, a partir de la misteriosa desaparició d’un nen a la platja. El guió, que es basava en una història real, va tenir fins a deu versions però no es va arribar a gravar per manca de diners i l’any 2013 van decidir abandonar el projecte i començar-ne un altre.

5

Lluís Galter: “A ‘Aftersun’ volíem jugar a ser detectius, més que fer una pel·lícula de detectius” Cedides a ACN

Va arribar un moment, explica Galter, que va decidir sortir a gravar a l’estiu amb quatre amics i amb “la llibertat de quan tenien 16 o 17 anys”. La seva idea era partir d’una desaparició i situar la història en un càmping. A partir d’aquí, queden cada estiu quatre o cinc dies amb aquests amics i animen a la gent del càmping perquè els facin uns petits papers. “Mai és una pel·lícula del tot, sinó que volem gravar sense la pressió ni la validació de gent externa ni d’institucions que ens diguin si això està bé o no o si ens donen o no els diners” per tirar-ho endavant.

Els quatre amics, entre ells Galter, roden amb una càmera sense masses mitjans: “No és una càmera bona i això defineix què és pot fer i què no, i el que es pot fer ho portem a l’extrem i ens inventem fins i tot seqüències de gènere, d’acció i de terror”.

Reconeix que a la pel·lícula no intenten lligar massa una trama, sinó que a partir de les imatges que els van sortint se n’inventen d’altres. “És un procés que va durar tres o quatre anys als estius i als hiverns jo em quedo a casa muntant les seqüències”. Tenien clar que sempre s’ho havien d’estar passant bé i no podien anar als rodatges patint. “Volíem fer el contrari del què ens havia passat abans i era escriure molt el guió i no rodar mai i ara ha estat rodar molt i que les imatges en provoquessin d’altres”.

Les nenes comencen una investigació a un càmping a l’estiu. “Volíem jugar a ser detectius més que fer una pel·lícula de detectius i el joc de les nenes és també el nostre joc de trobar i inventar-nos coses”.

El director destaca que la pel·lícula està rodada d’una forma molt especial amb una textura molt concreta. “A l’espectador, d’entrada, ja li diem que això no tindrà uns actors ni una trama ni una estructura normal. Intentem posar les regles del joc molt aviat i si l’espectador vol jugar, endavant. Si l’espectador vol que allò es converteixi en una cosa més clàssica es pot perdre”.

Divendres, al Zumzeig

La pel·lícula es va estrenar aquest diumenge al D’A Film Festival i es tornarà a projectar aquest divendres al Zumzeig.

Lluís Galter

El debut de Lluís Galter, ‘Caracremada’, va ser estrenat a la secció Orizzonti del Festival de Venècia i a San Sebastián, i el seu segon llargmentratge ‘La Substància’, va formar part dels festivals Visions du Réel I Sevilla. Format en Comunicació Audiovisual a la UPF, Galter ha combinat la direcció de cinema amb la realització televisiva.