Després de la pausa estiuenca, a partir del 16 de setembre el Cineclub Diòptria reprèn la seva activitat amb un cicle de cinema documental on l’art, la ciència, la política, la prostitució i la memòria històrica hi seran presents. Cadascuna de les projeccions comptarà amb la participació de professionals relacionats amb la temàtica dels documentals, ja siguin artistes, científics, periodistes, directores o actrius, que suposaran un valor afegit a la presentació dels diversos treballs cinematogràfics que tindran lloc en diferents espais de Figueres.
El cicle es duu a terme gràcies a la col·laboració del cineclub Diòptria amb diversos equipaments i iniciatives culturals de la ciutat, com ara el Museu de l’Empordà, Figueres a Escena, el congrés/jornada Science Needs You o el Terra Gollut Film Festival.
Dani Karavan
Dijous 16 de setembre, 20.30h a La Cate, en col·laboració amb el Museu de l’Empordà. Amb la presència de l’artista altempordanès Jordi Mitjà.
El documental és un viatge emotiu i sense filtres per la llarga trajectòria d’un artista universal que veu com el seu cos es va afeblint mentre lluita per seguir creant amb la mateixa passió del primer dia. Un retrat carregat de sentit de l’humor, sobre un creador amb una sensibilitat única per dotar de vida pròpia els espais urbans i naturals on treballa.
L’evocador Memorial que l’artista israelià Dani Karavan va realitzar a Portbou en homenatge a Walter Benjamin amb motiu del 50è aniversari de la seva mort, permet copsar la senzillesa de l’art de Karavan en tota la seva magnitud.
Apolo 11
Dijous 23 de setembre, 20.30 h al Cinema Las Vegas, en col·laboració amb Science needs you.
Amb la presència de Carlos F. Sopuerta, científic titular a l'Institut de les Ciències de l'Espai del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (ICE-CSIC) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Cataulnya (IEEC) i del director i productor de cinema documental i periodista cultural, Josep Pérez
L’arribada de de l’home a la lluna segueix essent una conquesta de tal magnitud que, cinquanta anys després, seguim rebent els seus meravellosos efectes secundaris. L’estrena del documental Apolo 11, amb forma d’impactant aventura espacial de finals dels seixanta, és un altre inesperat miracle lligat a aquell viatge d’anada i tornada.
Maragall i la lluna
Dijous 30 de setembre, 20.30h als Catcines.
Amb la presència de la protagonista del documental, Lluna Pindado.
La Lluna tenia vuit anys l’any 1993, quan l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, es va instal·lar a casa seva per entrar en contacte amb el barri de Roquetes, al districte de Nou Barris. Vint-i-cinc anys després inicia una recerca que comença amb el record d’aquells dies i que la porta a descobrir un polític singular, fonamental per entendre la transformació d’una ciutat i el present d’un país. Parlant amb familiars, coneguts i polítics, la Lluna aconsegueix fer-se un retrat íntim i universal, humà, contradictori, vitalista i colpidor de Pasqual Maragall.
Nues
Dijous 7 d’octubre, 20.30h a La Cate, en col·laboració amb Figueres a escena.
Amb la presència de la seva directora, Susanna Barranco.
Nues és un projecte documental que aprofundeix de nou en la perspectiva de gènere, reflexionant sobre la posició de les dones en un camp tan ampli i ambigu com és la prostitució. Hi ho fa des d’una visió crua, íntima i delicada, des de l’honestedat d’uns testimonis que trenquen el seu silenci i es mostren més enllà de la seva pell. Davant la indignació d’un col·lectiu que exigeix els seus drets com a treballadores del sexe i una societat dual, que accedeix als seus serveis però al mateix temps els hi dona l’esquena, quines són les línies vermelles polítiques i socials amb què es troba aquest col·lectiu? Des de Barcelona, una de les meques de la prostitució il·legal a Europa, viatjarem fins a la ciutat d’Amsterdam per a observar el funcionament d’un sector regulat amb l’objectiu de respondre als interrogants d’un fenomen global.
La cigüeña de Burgos
Dijous 14 d’octubre, 20.30h a La Cate, en col·laboració amb el Terra Gollut Film Festival.
Amb la presència de la seva directora, Joana Conill.
Al funeral del seu pare, la directora de la pel·lícula, a l’adolescència, llegeix la vida del mort als diaris. Per què no sé res de tot això? Filla d’un anarquista condemnat per terrorisme durant la dictadura franquista i afiliat al partit comunista durant el seu llarg empresonament, partit pel qual serà regidor de Barcelona durant les primeres legislatures democràtiques, entén que el seu pare, company de jocs i aventures, decidís no explicar-li la seva vida. Però per què? Mentre dirigeix la pel·lícula, la filla aprendrà a ser directora de cinema com quan era petita i jugaven a resoldre misteris en un viatge al país de la memòria, on les peces mai no encaixen. Si la memòria és impossible, què és el que ens impulsa a buscar?
