L'actor francès Jean-Paul Belmondo, una de les icones de la Nouvelle Vague, s'ha mort als 88 anys, segons han informat diversos mitjans francesos.
Belmondo, que va fascinar els més grans mestres de la ciematografia francesa --Jean-Luc Godard, Claude Sautet, François Truffaut o Philippe de Broca-- ha estat història del cinema amb pel·lícules com 'Al final de l'escapada' o 'El hombre de Río'.
L'actor comptarà amb més de 80 pel·lícules per a la posteritat, la imatge d'un cavaller amb un ampli somriure i la cara d'un boxador arrugat.
Amb 'Al final de l'escapada' el 1959, Jean-Luc Godard va convertir Belmondo, de 26 anys, en una estrella de la nit al dia. El moviment cinematogràfic Nouvelle Vague (New Wave), que va donar l'esquena amb èxit al cinema comercial, especialment al voltant de la dècada del 1960, va establir nous estàndards cinematogràfics amb una estructura narrativa poc convencional.
La pel·lícula es va convertir en una obra mestra i Belmondo es va convertir en la figura dels rebels del cinema, inclosos Truffaut, Claude Chabrol i Eric Rohmer.
Claude Sautet, Jean-Pierre Melville, François Truffaut o Jacques Deray van ser els següents cineastes a treballar amb ell. El seu etern rival va ser Alain Delon, tot i que no va aconseguir mai el talent còmic de Belmondo. L'última pel·lícula de Belmondo va ser 'Un homme et son chien', de Francis Huster, el 2009.
Quan el cinema li va donar l'esquena, va tornar als seus inicis, el teatre. El 1991 finalment va comprar el seu propi teatre a París i va fer realitat un somni de la infància. Belmondo ha aparegut en més de 40 rols teatrals.
El novembre del 1999 va patir un infart a l'escenari de la ciutat de Brest, a l'oest de França, i un infart l'agost del 2001 a Còrsega. Els seus quatre fills provenen de relacions amb les ballarines Elodie Constantin i Nathalie Tardivel. La seva relació amb Barbara Gandolfi, que era uns 40 anys més jove que ell, va acabar el 2012 després de quatre anys de separació.
