Una vintena de representants de cineclubs, entre ells els de Dénia, Manacor i Andorra, han confirmat l’assistència a la 16a Trobada de Cineclubs dels Països Catalans que té lloc aquest cap de setmana a Figueres, amb els membres del cineclub Diòptria com a amfitrions. Cinc més seguiran la proposta en línia. L’acte, que aprofundeix en el paper que juguen els cineclubs interactuant amb altres associacions locals, també coincideix amb la recta final de la temporada just quan l’associació figuerenca celebra els vint-i-cinc anys i el centenari de La Cate, entitat amb la que mantenen una estreta vinculació.
La trobada de cineclubs a Figueres arriba després d’una edició anterior totalment feta en línia i, per tant, com explica el president de Diòptria, Carles Font, hi ha ganes de veure’s, ja que «la trobada va molt més enllà d’una assemblea». «Volíem fer alguna cosa més atractiva, no només coses burocràtiques», reconeix Carles Font.
De primer, doncs, la trobada inclou una sessió de treball dedicada a analitzar els vincles dels cineclubs amb les entitats locals, quelcom del que Diòptria acumula llarga experiència. En aquesta sessió de treball hi participen Àlex Portolés del Club de Cinema Castellar del Vallès aportant l'experiència amb les escoles i Quim Crusellas del Cineclub Vic qui parlarà del cineclub i els casals de la gent gran i Xavier Cairó, del mateix cineclub Diòptria parlant sobre l'experiència de Diòptria amb les Escoles Oficials d'Idiomes. En aquest sentit, Carles Font explica que Diòptria «des del minut u sempre hem treballat amb associacions, és compartir aquesta riquesa amb altres que no ho fan, és compartir aquestes experiències perquè, a vegades, entres en dinàmiques molt particulars on evoluciones tot sol i, a vegades, està bé obrir els ulls i no sentir-te tan sol». Font no amaga que hi ha moltes tipologies de cineclubs, tantes com ciutats on es troben. Així, comenta, hi ha cineclubs en ciutats que s’han quedat sense oferta cinematogràfica mentre altres resten vinculats a institucions culturals com col·legis professionals o biblioteques. La majoria de cineclubs de Catalunya estan integrats en la Federació Catalana, la única d’àmbit estatal, inclosa, també, dins la federació internacional de cineclubs quelcom que li aporta força prestigi. A més, cal destacar que recentment han fet soci d'honor de la Federació, a títol pòstum, a Antoni Camprubí, qui fou empresari, exhibidor cinematogràfic, cinèfil, activista cultural i, com ells diuen, "persona senzilla, humil, de tracte exquisit, un home tranquil". Cal no oblidar el paper que va jugar Camprubí en l'impuls de Diòptria. "La seva figura i el seu record estaran eternament esculpits, en lletres d'or, a la història del cinema a la ciutat de Figueres".
A banda d’aquesta jornada de treball, Diòptria també ofereix als assistents actes més lúdics. El primer, evidentment, vinculat al cinema, aquest dissabte, dia 12, a 2/4 de 6 de la tarda. Es tracta de la projecció d’Un chien andalou i de L’âge d’or, dos films marcadament surrealistes. La curadora del Centre d’Estudis Dalinians, Carme Ruiz, participa en el cinefòrum que està previst fer-se després de les projeccions. El segon es fa diumenge, quan s’ofereix als assistents la possibilitat d’escollir entre tres visites a tres espais singulars i amb tres guies especials: el Museu Dalí amb la historiadora de l’art i membre de Diòptria, Cristina Jutge; el castell de Sant Ferran amb l’historiador i regidor de Cultura Alfons Martínez i el Museu del Joguet amb el seu director Josep Maria Joan.
Temps d’impàs
Cineclub Diòptria actualment viu un temps d’impàs. La pandèmia els va agafar en un moment dolç, just quan començaven a programar sessions dobles als Catcinemes. «El que podia haver començat com un any fantàstic i triomfal, amb la projecció de més pel·lícules que mai, va passar al tancament dels cinemes, a la tornada a La Cate i les mesures sanitàries», assegura Font.
Ara, els membres de Diòptria són a punt de cloure la temporada sumant-se al Festival Gollut. Carles Font admet que La Cate és un espai que els acull càlidament «i ens hi trobem a gust» però, per altra banda, no amaga que «no reuneix les condicions tècniques òptimes per veure cinema».
«Seguim en la incertesa i restarem allà fins que puguem tornar a una sala de cinema pròpiament dita», afirma el president del cineclub, tot afegint que les seves relacions amb Catcinemes són molt fluides. Ells seguiran fidels a projectar films en versió original, allunyats dels cercles comercials, perquè «hi ha una bossa d’espectadors» ben real que els segueix.
