Concert emmarcat a l'(a)phònica, divuitè Festival de la Veu de Banyoles
Fa més de quinze anys, Joan Miquel Oliver publicava el seu primer disc en solitari, Surfistes en càmera lenta (Blau, 2005). El que podia semblar un petit divertimento per part del músic de Sóller (fundador, compositor i guitarrista dAntònia Font), va esdevenir la carta de presentació duna carrera personal sòlida que ha generat cinc discos, a més daventures literàries en el camp de la narrativa i el teatre.
Un aniversari que el músic mallorquí segueix celebrant enguany, oferint un cançoner amb vistes privilegiades del retrovisor del gran Emerson Fitipaldi, tot saltant des de la foguera marciana instrumental de Soy un lo-fi a un Pícnic tan efímer com feliç. Tot plegat, impulsat pel Rellotge que obre el disc, que tal vegada també serveix per entendre les raons de lartista alhora dendegar aquest nou camí.
Joan Miquel Oliver, veu i guitarra
Jaume Manresa, teclat
Xarli Oliver, bateria