Muera cupido. La tradició musical teatral a Espanya al voltant de 1700
Fahmi Alqhai, viola da gamba i direcció
PROGRAMA
Muera cupido. La tradició musical teatral a Espanya al voltant de 1700
Francisco Guerau: Pavana / Atribuïda a Sebastián Durón i José de Torres: «Yo hermosísima Ninfa» de la sarsuela El imposible mayor en amor le vence Amor / Sebastián Durón: «Quantos teméis al rigor» de la sarsuela Las nuevas armas de Amor / «Sosieguen, descansen» de la sarsuela Salir el amor del mundo / Improvisació: Xácaras i Folías / Giovanni Bononcini: Patorella che tra le selve / Fahmi Alqhai: Marionas i Canarios / José de Nebra: «Adiós, prenda de mi amor» de l'òpera Amor aumenta el valor / «Tempestad grande, amigo» de la sarsuela Vendado es amor, no es ciego
Abans que l'any 1700 s'instaurés a Espanya una nova dinastia regnant, els Borbó, la música tenia unes característiques pròpies que la singularitzaven de la moda italiana imperant a bona part d'Europa. Aquest programa de concert repassa la tradició musical teatral a Espanya al voltant de 1700, any que la nova cort comença a introduir l'estil musical italià, amb els compositors Sebastián Durón i José de Nebra, veritables artífexs de la fusió de les formes musicals pròpies d'Espanya amb l'estil italià. La gravació d'aquest programa de concert, elogiada arreu, va ser premiada a Alemanya el 2020 amb el premi Opus Klassik al millor disc.
