Sílvia Pérez Cruz va començar a composar aquest nou treball el dia 21 de març de 2020. El va gravar durant un any en diverses ciutats: Barcelona, Pontós, Madrid, Jerez, Buenos Aires, Coatepec (Mèxic) i La Habana.

Durant la creació de “Género impossible”, Elena Córdoba li va ensenyar un preciós poema de William Carlos Williams que va vertebrar aquest espectacle, aquest disc i la seva vida sencera. Ordenar la immensitat flor a flor.

“Aterrados buscan una flor familiar donde guarecerse y les asusta la inmensidad del campo.” William Carlos Williams

Un disc. Un concert. Com una vida sencera. Com un dia. De sol a sol. Circular. Tota la vida, un dia. 5 moviments. 5 edats. 5 colors.

És un treball que neix de la solitud amb voluntat d’unir solituds.