El 25 de març de 2018, Diumenge de Rams de nostre Senyor, Alex Llovet li enviava a Josep Maria de Llobet un email amb una fotografia. Ni més ni menys. En ella es veia un fragment d’un quadre de temàtica religiosa que estava sent restaurat. El diumenge següent, Josep Maria li responia amb una altra imatge i li proposava al seu torn una nova… Començava d’aquesta manera una correspondència que duraria un any litúrgic, la conversa sense paraules entre dos amics d’infància, un desafiament setmanal amb una sola regla: que totes les imatges giressin entorn a la frase “Nosaltres també vam ser a catequesi.”

Sense ser conscients d’això, tots dos fotògrafs iniciaven així un viatge interior que els portaria a capbussar-se en els seus respectius arxius fotogràfics per a revisar el seu passat, rescatant imatges realitzades durant els seus vint-i-cinc anys de pràctica fotogràfica, i prenent a poc a poc consciència de la importància de l’element religiós en la seva obra, així com de l’empremta de la seva educació catòlica. D’aquesta manera, el format i el to de les imatges anirien variant naturalment en funció del moment vital en el qual van ser preses. Però en interpel·lar i esperar una resposta, les imatges van generar un diàleg en el qual no sempre n’hi havia prou amb remetre’s als arxius, així que tots dos autors van haver de realitzar també noves fotografies amb la finalitat de formular les respostes pertinents. I va anar així com, amb aquest vot de silenci compartit, renunciant a la paraula darrere de la imatge, com “Els Llovbet” van alimentar l’esperança de comprendre els efectes que l’educació catòlica havia tingut sobre ells, i van tractar de deixar enrere la culpa i els altres estigmes de la religió. Emprenent la seva pròpia travessia del desert, es van llançar a un viatge de superació personal que els aniria revelant, setmana rere setmana, les claus de la seva relació amb la fe, amb l’Església, amb allò sagrat i l’espiritualitat… I com de tot viatge que valgui la pena ser viscut, els seus protagonistes van tornar canviats, amb la motxilla carregada d’algunes respostes i un grapat de preguntes noves.