Inauguració dAixò al poble no li agradarà / Festival dArts Vives i Pràctiques Contextuals a les comarques de Girona
Quina distància hi ha entre nosaltres i el món? Amb aquesta pregunta, suggeridora i plena dimplicacions polítiques, la jove companyia Monte Isla explora escènicament el concepte de paisatge.
Un paisatge és, per una banda, una ficció. La paraula mateixa es refereix a un acte de consum: paisatge (que no natura) com a exemple de lactitud tradicionalment colonitzadora dOccident. Però també fa esment duna determinada manera de mirar, que és molt diferent de la que convencionalment utilitzem per a lescena. Quan observem un paisatge no busquem judici ni significat, només una experiència sensorial reposada que ens arriba a través de la vista. Un tocar amb els ulls.
Monte Isla ens convida a observar lescena com si fos un paisatge, i a mirar aquest paisatge com si fos un quadre, un retall de realitat. I ens hi convida, dentrada, fent evident que allò que veiem és, en tots els casos, una qüestió de muntatge. Honrant la tradició ficcionalitzadora i les convencions que brinda lartefacte teatral, Donde empieza el bosque acaba el pueblo esdevé així un lloc nou a ser descobert des daquesta perspectiva. En lacte sempre subjectiu de la seva contemplació és on es produirà el contacte, lintercanvi.
Un lloc, a més, on el cos humà (centre expressiu en les peces teatrals de tota la vida) es deslocalitza i cedeix importància a allò aparentment inanimat. Celebrant laccident i permetent en part que la peça es configuri sola, els Monte Isla han compost la funció a partir dun desenvolupament conjunt de llums, so, escenografia i intèrprets a la sala dassaig.
Ni casa ordenada ni bosc salvatge. Un jardí, potser, que sha nodrit dallò caòtic i accidental que dona forma a la naturalesa més salvatge, i que en el seu disseny escènic no pretén amagar que seguim dins duna màquina fascinant de fer ficcions a mida humana. Monte Isla busquen el suggeriment poètic i la potència revolucionària i transformadora de la liminalitat, dallò en procés, a cavall duna cosa i de laltra, galopant en cercles per veure què en surt.
Consulta web del festival: Això al poble no li agradarà en aquest enllaç.
Idea i creació: Monte Isla
Direcció i dramatúrgia: Andrea Pellejero i Adrià Girona
Intèrprets: Pol Para, Cèlia Legaz i Andrea Pellejero
Direcció tècnica: Uriel Ireland
Disseny dil·luminació: Gabriela Bianchi
Disseny de so: Uriel Ireland i Adrià Girona
Disseny descenografia: Monte Isla
Construcció: Xim I. Rabassa
Vestuari i espai escènic: Aleix Garcia