Manel Menéndez captura i desplega l’emoció dels mots i de les imatges a Llançà

El poeta i escultor Manel Menéndez va néixer a Perpinyà, però des del 1973 viu vinculat a Llançà, un paisatge que impregna la seva ànima creadora. El món professional l’ha dut a recórrer molts punts del món –Brasil, Mèxic, Malabo– i ha estat en tots aquests indrets on el paisatge empordanès ha aflorat amb força prenent forma de paraula i d’objectes poètics. Aquest divendres, a les 7 de la tarda, Menéndez inaugura una exposició a la Casa de Cultura de Llançà i presenta els seus dos darrers llibres: Biokianas i Poemas de Aire. L’acompanyarà l’alcaldessa Núria Escarpanter i parlaran la historiadora de l’art i poeta Pilar Parcerisas i la filòloga Cari Oriol.

Aquesta no és la primera exposició que fa Menéndez a la comarca, escenari que sempre l’ha influït. En aquest sentit, ell recorda al filòsof Gaston Bachelard quan diu que «tan sols es mira amb passió estètica els paisatges que hem vist primer en somnis». «Per mi», admet, «el paisatge de l’Empordà correspon a aquests somnis». Somnis que havia desplegat a mostres col·lectives com TramuntanArt al Port de la Selva, la Ruta de l’Art de Castelló d’Empúries i ColerArt. A Llançà, uneix dos llenguatges: la fotografia i la poesia. Per una banda, Menéndez explica que va començar a apropar-se a la fotografia als anys 80 i que va guanyar diversos premis, entre ells el Minolta i alguns guardons internacionals. Paral·lelament, copsant-ne similituds i correspondències, va començar a escriure haikus. «Quan fas una fotografia intentes aïllar l’objecte i és el mateix esperit amb el qual un escriu un haiku, requereixen una forta sensació, una emoció sincera», comenta. En aquesta mostra a Llançà, doncs, Menéndez presenta vuit fotografies en blanc i negre, simulant un estil antic, i haikus d’un llibre anterior, Paratges de la memòria (Brau) on el creador explora el territori a través del paisatge, les estacions, les virtuts, la civilització, la gent. Es complementen amb onze fotografies més, aquest cop a color i impreses en digital, que es recullen al llibre Biokianas. Són imatges de pictogrames copsats en una platja al nord-est del Brasil, generats a la sorra i per l’efecte del vent. «Un vent constant, vingut de mar endins, que actua sobre la sorra i crea formes com esculpides pel burí del vent», puntualitza Menéndez. Aquestes imatges, el creador les va unir amb poemes que havia escrit a Malabo fa deu anys. L’originalitat del títol neix de la fusió entre el nom de l’illa de la qual és capital Malabo, Bioko, fusionat amb els records musicals de les schubertíades i les becquerianes.

L’exposició a Llançà es completa amb sis poemes en gran format escrits a mà, tant en català com en castellà i diversos «objectes poètics» que s’exhibiran en unes vitrines.