Ciència i teatre es fusionen per oferir eines per gestionar els canvis inesperats

Molt sovint els canvis sobtats o les notícies inesperades generen molta incertesa i aprendre a gestionar-los no és gens fàcil. Per explicar-ho, des d’un punt de vista neurocientífic, i oferir eines per seguir, l’Institut de Ciència i Teatre (Incite), que fa una dècada que crea projectes escènics on es fusionen ciència i art, han gestat l’obra de ficció Reconstrucció que, des de l’any passat, s’ha representat per diferents espais de l’Estat amb molt bona acollida. Aquest divendres, a les 7 de la tarda, la companyia fa parada a la Sala La Cate de Figueres amb una sessió oberta i gratuïta per a tothom, al final de la qual s’inclourà un debat obert entre el públic i els actors.

Programar aquesta representació neix fruit de la col·laboració entre l’Associació de familiars de Malalts d’Alzheimer (AMA) i l’Associació d’Amics del Castell de Sant Ferran. El cert és que no és la primera vegada que Incite visita Figueres. Tampoc que col·labora amb la Federació d’Associacions de Malalts d’Alzheimer. La darrera ocasió va ser per representar El llegat, al Castell. Ara tornen amb Reconstrucció, una obra nascuda com un encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona l’any passat arran de la situació generada per la pandèmia. Està escrita i representada per Susana Eva Martínez, qui comparteix escenari amb Martín Serna. A Martínez, però, l’obra li ha permès combinar les seves dues facetes professionals: la de doctora en Bioquímica i Biologia Molecular i la de diplomada en interpretació i tècniques de l’actuació teatral. «Reconstrucció explica com gestionar, d’una manera creativa, els canvis bruscos que patim i com transformar-los», detalla l’autora, qui corrobora com n’és «de rigorosa i de nivell» la informació científica que s’inclou alhora que comprensible. Aquesta, doncs, arriba d’una manera senzilla i directa, perquè es combina amb situacions dels personatges en conflicte d’una manera emocionant, «cosa que afavoreix l’aprenentatge i la identificació».

A hores d’ara, Incite ha tirat endavant catorze peces de teatre científic que tracten diferents temàtiques de les ciències de la vida i de la salut que connecten amb el dia a dia de la societat. «Les matemàtiques i la física estan molt presents en el teatre amb grans obres que en parlen, però no de ciències de la vida i la salut», comenta Martínez tot corroborant que, en aquest sentit, són un projecte pioner. Així han abordat malalties com l’Alzheimer a El cor no oblida; el Parkinson a El do de la intuïció o la diabetis a La història de la diabetis, però també sobre les cèl·lules mare o l’envelliment, així com a La fórmula de l’amor, les relacions sexuals, el desig o la vinculació emotiva que hi ha darrere les relacions afectives. Així han tractat la gestió de les emocions i els sentiments i sobre quina funció tenen en la vida de les persones, com també la soledat no desitjada en la gent gran i l’aïllament.

Les obres de l’Institut de Ciència i Teatre estan dirigides a un públic general d’edats molt diverses. Habitualment treballen per encàrrec i així ja saben, d’entrada, a quines edats es destina l’obra. És quelcom vital, ja que «no és el mateix escriure una obra per a nens o per a un públic adult». També és imprescindible conèixer l’objectiu de l’obra, tot i que, explica la dramaturga, «sempre tractem al públic com si fos molt intel·ligent i tingués capacitat d’entendre qualsevol qüestió científica». Així, dediquen una primera etapa creativa, que és força dilatada, per documentar-se científicament sobre el tema, a la vegada que cerquen inspiracions creant metàfores i, al voltant d’aquestes, desenvolupen el contingut científic. «Són metàfores dramàtiques que encarnen alguns dels actors i que ajuden a desenvolupar d’una manera més poètica i artística el contingut», explica l’autora. Algunes de les peces que han representat estan pensades per a gent gran, ja que han treballat molt les malalties neurodegeneratives. Tot i això, com destaca Martínez, intenten crear un contingut transgeneracional perquè les obres dirigides a gent gran també es puguin representar en instituts davant un públic jove. És el cas de Reconstrucció, on aquests també «es veuen reflectits», sigui per «com gestionen les situacions a vegades amb impulsos i què poden fer-hi».

Cinema negre

Reconstrucció ens trasllada al cinema negre amb uns personatges ambientats als anys 20 i uns científics que analitzen la manera d’actuar i les passes que segueix el protagonista, situacions arquetípiques que tots hem viscut un moment o altre. «Anem investigant la seva vida, el seu passat, com va actuar aquest personatge i els científics expliquen què li està passant al seu cervell i com pot transcendir aquesta manera d’actuar», remarca l’autora, que, a la vegada, també encarna un dels personatges de l’obra. Per Martínez el debat que té lloc després de la funció és quasi tan important com la mateixa representació. «És un espai sense judici», conclou.