Cal·lígraf reviu l’esperit filosòfic de Torres Tribó

Josep Torres Tribó (1899-1941) va ser pacifista, antimilitarista, un llibertari, un intel·lectual que va conrear la filosofia, però que només va escriure una única obra filosòfica, Elogi de la mentida, un llibre que Edicions Cal·lígraf acaba de reeditar i que traspua lirisme, «que conté metàfores i no tecnicismes», admet el filòsof figuerenc Max Pérez. Ell, juntament amb Alba Padrós, han tingut cura d’aquesta reedició i han rescatat la memòria oblidada d’aquest personatge, víctima del nazisme que va morir a Mauthausen, i que malgrat no ser empordanès, a parer de Pérez, amaga «un toc dalinià, el mateix toc genial de reivindicació de la creació, d’autoafirmació de l’individu, de crear-te el teu propi món, la pròpia mentida i viure-hi dins sempre sabent que és una mentida». Aquest dijous, a un quart de vuit del vespre, el presenten a la biblioteca de Figueres.

Max Pérez fa temps que va emprendre l’aventura de rescatar pensadors catalans desconeguts. Torres Tribó hi encaixava a la perfecció. Ni ell sabia qui era. Remenant papers a la biblioteca de la Facultat de Lletres de la UdG va topar amb un exemplar dedicat, sospita sense llegir, d’Elogi de la mentida del 1928 dins el fons Prudenci Bertrana i així va iniciar aquest viatge de descoberta d’un home amb una biografia sorprenent, amb uns valors que va defensar en tot moment com els de la col·lectivització de la cultura.

Elogi de la mentida és una mena d’assaig escrit en primera persona i en català on Torres Tribó, influït per Nietzsche, defensa, de forma sorprenent per a un filòsof, la mentida. Ho fa en un «sentit extramoral, és a dir, la mentida que no l’afecta el bé i el mal, que no ajuda a beneficiar o perjudicar a un altre, és l’acte pur de mentir sense pensar en les conseqüències». I aquest acte pur de mentir és, segons Pérez, «la creació». «Un mentider», afegeix, «quan menteix, fa una mena de creació literària, va més enllà de la realitat creant una realitat artificiosa, però on també hi són en joc els sentiments i les emocions». Per a Torres Tribó, «mentir és el fonament de l’art». Ell, doncs, nega rotundament que «l’art imiti la naturalesa» sinó que «el creador inventa una realitat nova per aquell paisatge, li dona significat creant una obra». Seguint les idees d’Oscar Wilde, el filòsof defensava que «la natura imita l’art» i que la «realitat que no hem creat sempre ens perjudica». Quan creem i ho adaptem a la natura humana, és quan es pot degustar «el sentit de la vida». En aquest sentit, Torres Tribó va fent reflexions sobre temes diversos, sovint vinculats. Fa la sensació, diu Pérez, que està «escrit a raig» en una prosa que imita, també, l’estil de Nietzsche. El figuerenc admet que no és un llibre «fàcil, que és dispers, perquè no és sistemàtic, però això li aporta vivacitat» i possiblement el fa més atractiu que un llibre purament filosòfic. «Està molt ben escrit, conté una força literària molt bona», conclou Max Pérez.

Apel·lar a l’emoció

Elogi de la mentida no va ser gaire ben acollit en el seu temps. Per defensar-se dels atacs, l’autor va apel·lar a l’emoció, no els va rebatre amb arguments, cosa que sorprèn. Potser per aquest motiu, Torres Tribó no va escriure la continuació, tal com prometia al final del llibre i que s’hauria d’haver titulat Elogi de la forma, «una mena d’elogi de la imperfecció».

A banda d’aquest vessant com a filòsof, Max Pérez se sent especialment satisfet d’haver recuperat Torres Tribó emmarcant-lo dins la lluita antifeixista. En aquesta línia, es va exiliar a França i va ser obligat a allistar-se a la Companyia de Treballadors Estrangers. El 1940 va acabar a Mauthausen.