Miquel Planchart explora les possibilitats artístiques de la tècnica estereoscòpica des de Figueres

«L’estereoscòpia és molt més que una passió per a mi», assenyala Miquel Planchart qui s’allunya de la definició d’artista per considerar-se més com «un tècnic que intenta fer alguna cosa diferent». Ho ha aconseguit treballant aquesta tècnica que reprodueix artificialment la visió de la tridimensionalitat d’una imatge i la va desenvolupar quan ningú ho feia a l’Estat espanyol. Per conèixer millor el seu treball, el Museu de l’Empordà de Figueres promou una mostra amb quaranta-set imatges de Planchart que s’exhibeix des d’aquest divendres i fins al 2 d’abril a la sala d’exposicions l’Escorxador de Figueres sota el títol De formes deformes.

Aquesta exposició, que segons Planchart «trenca molts motlles i que ell va generar més com a hobby que no per ser reconegut», va estrenar-se, per primer cop, a Tarragona el gener del 2022 atraient més de tres mil visitants. Més tard, va passar per Terrassa, Girona (al museu del Cinema on encara es pot admirar, però en una versió més reduïda) per arribar ara a Figueres després d’haver recollit molt bones crítiques i atret molts visitants. Posteriorment viatjarà a Segòvia. Tal com la defineix el mateix Planchart, aquesta «és una exposició molt especial a nivell de contingut», ja que els espectadors, amb les ulleres pertinents, no veuran imatges estereoscòpiques d’un paisatge, un bodegó, un nu o una arquitectura «sinó construccions a partir d’una imatge estereoscòpica on s’ha treballat la imatge real per crear unes formes noves, molt diferents», la creació d’una nova imatge tridimensional, un treball totalment insòlit a nivell mundial. Planchart puntualitza i insisteix que les imatges mai es generen per ordinador, quelcom que aporta molta més complexitat a l’hora que originalitat.

Començar de zero

Miquel Planchart explica que va iniciar-se en el món audiovisual el 1983 i en el de la fotografia estereoscòpica quatre anys més tard. Va ser, però, una entrada «accidental», quasi per casualitat, i que va haver de partir de zero en un temps en que «no hi havia res en aquest país o el que hi havia estava a un nivell d’afeccionat i reduït». «Era una novetat per a mi i vaig haver d’investigar molt, buscar-me la vida aconseguint informació de l’estranger i de gent que s’hi dedicava», recorda sobre els inicis. Val a dir que Planchart va ser el creador del primer vídeo en esteroscòpia que es va fer a Espanya, el 1986. Fins al tombant de segle, Planchart tenia molts problemes per vendre aquest producte. A partir d’aleshores, i arrel d’un treball que va fer sobre les fotografies a les col·leccions reials per a la Fundació la Caixa, tot va canviar i es va trobar com l’únic especialista del tema a l’Estat. «La gent va veure el què es podia arribar a fer amb aquesta tècnica i va generar molta feina fins al 2014 a nivell de cinema, vídeo i publicitat», comenta Planchart. Això va coincidir també amb la projecció, l’any 2010, del film Avatar que va generar «una mena de boom dins la imatge estereoscòpica» i es van començar a vendre a dojo molts televisors i monitors per 3D. La pèssima producció audiovisual en aquest camp, però, va fer que el 2014 es deixessin de fabricar i tot acabés en un no-res. Actualment, Miquel Planchart segueix treballant-hi, però ara més enfocat al sector sanitari on l’estereoscòpia hi és molt present i utilitzada en l’àmbit de les intervencions quirúrgiques a nivell de projeccions i animacions 3D.