Si la programació escènica d’aquesta tardor a Figueres té una joia, aquesta és Sonoma, un muntatge de dansa lloat per la crítica i el públic que ha dut a la companyia La Veronal a tocar el cel. Aquesta creació de Marcos Morau, guardonada amb el premi Butaca 2021 al millor muntatge de dansa, parteix de la necessitat de l’ésser humà de tornar a l’origen, al cos, superant l’embolcall virtual de la realitat. La peça es presenta aquest dissabte a les 8 del vespre al Teatre El Jardí.

Per crear Sonoma, Marcos Morau, fundador de La Veronal, va anar enrere, capturant les idees essencials de la peça Le Surréalisme au service de la Révolution que va crear pel Ballet de Lorraine. Això li permetia connectar, de nou, amb Luis Buñuel i la Calanda medieval i fusionar-la amb la París cosmopolita. A Sonoma, Buñuel descriu l’abisme on cau la imaginació humana, que és lliure, però l’home no ho és.

Sonoma no és un mot que es trobi als diccionaris. Segons els indígenes americans significa «la vall de la lluna» –aquest astre és molt present a la peça–, però també ens remet al mot grec soma (cos) i al mot llatí sonum (so): cos de so i so del cos. Així, Sonoma seria aquest so del cos mentre cau, el crit de l’home sotmès a aquest ritme, límit de la seva existència, del qual surt del crit primitiu del cos, el pols de la humanitat per sobreviure i per sentir-se viva. Sonoma és la certesa que allò virtual i digital només poden ser superats per un retorn a l’origen.