Aquest dilluns 7 de novembre s’ha obert al públic l’exposició Relats de Palaci, els darrers majordoms del Castell de Peralada. Es tracta d'una exposició relativa a un ofici que ha anat desapareixent les darreres dècades i, molt particularment, a un llinatge que el va exercir en aquesta mateixa propietat: la família Costa. Són els darrers majordoms del Castell de Peralada. Al llarg d'aquesta exposició es mostra el treball i la dedicació d'una nissaga que va representar una manera de fer i de viure de la qual no tindríem referències si no fos pels escrits d’en Pere Costa Cros (1864-1949), els testimonis gràfics que ens va deixar el penúltim majordom, Josep Costa Serra (1895-1976) i dels relats orals del seu fill, Pere Costa Johera (1922), el darrer majordom del Castell.

Cal afegir que aquesta exposició és una derivació d’un projecte que va començar amb la publicació d’un llibre: Una nissaga de majordoms del Castell de Peralada. La mirada fotogràfica de Josep Costa Serra (1895-1976) i que, d'una manera més esquemàtica, ressegueix les línies generals, especialment a través de la fotografia de Josep Costa, dels objectes que van formar part de la seva vida i d'alguna documentació inèdita que ens ajuda a situar-nos en un escenari i en una època que ja considerem històrica.

La Susana García, comissaria de l’exposició comenta, “imbuir-nos dels relats gràfics i orals dels darrers majordoms del Castell de Peralada és l'objectiu d'aquesta exposició. La representació de les seves inquietuds, de la seva manera de fer i del seu mestratge en tot allò que duien a terme, ha estat el nostre millor regal. Pere Costa és l'home del silenci, però també el creador d'un univers d'idees i experiències que han deixat la seva empremta dins del que va considerar la seva casa”.

La família Costa, com a majordoms del Castell, varen haver de lidiar en diverses situacions complicades i que només, amb el seu saber fer i la cerca de l’interès comú general, van poder solucionar-les. L’arribada al Castell l’any 1938 de Manuel de Arpe Retamino, restaurador del Museo del Prado, i d’altres membres de la Junta de Protección del Tesoro Artístico acompanyant el Patrimoni artístic, converteix la família Costa en amfitrions d’uns hostes que compartiran amb ells, una part important de la història d’un país. Durant uns nou mesos Manuel de Arpe continua amb la catalogació i restauració dels objectes artístics dins la propietat.

Gràcies a la implicació de Manuel de Arpe i dels Costa, els objectes de vidre i altres obres d'art que pertanyen a les col·leccions de la família Mateu, també es van traslladar a Ginebra juntament amb la resta del patrimoni nacional.

Aquest mateix any, els nets de Manuel de Arpe, Rafael i Fernando Seco de Arpe, i Manuel Haro han publicat el llibre El viaje del Tesoro. Manuel de Arpe y la evacuación del Museo del Prado (1936-1939). El llibre explica l'aventura de Manuel de Arpe i del que va suposar la salvaguarda del Patrimoni Artístic durant la Guerra Civil espanyola. El restaurador va acompanyar el Tresor durant tota la seva odissea, primer a València, passant per l’Empordà i, concretament, pel Castell de Peralada fins arribar a Ginebra; l’any 1939 retorna a Madrid.

La presentació d’aquest llibre a la biblioteca del Castell per part dels seus autors és un dels actes que acompanyaran la inauguració de l’exposició perquè forma part dels Relats de Palaci.