El pregó és el tret de sortida oficial de les Fires i Festes de la Santa Creu. Aquest any de recuperació torna també aquest acte al balcó de l’Ajuntament i ho fa amb un format nou i dedicant-lo a l’esport femení, en uns temps en què acapara més atenció que mai. Les atletes escollides per posar veu, aquest divendres a partir de les 7 de la tarda, són esportistes locals d’ahir i d’avui, algunes amb un recorregut brillant, tot i la joventut. Es tracta de la jugadora i entrenadora de bàsquet Anna Junyer, l’atleta olímpica Imma Clopés, la tenista Eva Fernández, la jugadora de tennis taula Jana Riera i l’atleta del Club Atletisme Figueres, Jana Brusés.
Anna Junyer és, segurament, la més veterana. Fer el pregó al costat d’esportistes joves que competeixen ara és, per ella, «interessant i enriquidor perquè són visions i vivències diferents, un bon resum del que ha estat l’esport femení a Figueres». A l’altre costat, Jana Riera no amaga «l’orgull» que sent de formar part del pregó i que es promogui l’esport femení a la ciutat: «És una activitat molt positiva i s’agraeix reivindicar-lo».
Totes van introduir-se en l’esport molt joves. Anna Junyer, per exemple, va començar quan tenia dotze anys i ho va deixar cap als trenta-dos per passar a entrenar. Actualment, treballa a la Federació Espanyola de Bàsquet fent seguiment de jugadores i entrena el 3x3. En el cas de Jana Riera va començar a jugar tennis taula als sis anys i als deu ja va ser campiona d’Espanya, cosa que va fer que la seva dedicació a aquest esport «fos quasi exclusiva implicant un gran esforç i renunciant a coses pròpies de la meva edat però fent-ho de gust». Als catorze ja va entrar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat cosa que li va permetre combinar estudis i formació esportiva d’alt nivell.
«L’esport ha estat el fil conductor de la meva vida», diu Junyer que explica que quan ella jugava hi havia «molta diferència» entre esport masculí i femení: «Entre la lliga masculina de primera divisió i la femenina era abismal tant estructural, per dies d’entrenament, per dedicació». A Figueres, reconeix, tothom els ho va posar fàcil. «Teníem exactament el mateix o, fins i tot, més que els equips masculins, érem un equip mimat per la ciutat, ens vam fer un espai perquè ens corresponia, vam aconseguir una sèrie de fites que altres equips no aconseguien». Mai van ser professionals i totes ho compaginaven amb treball i estudis, «algunes fent horaris bestials».
Jana Riera, jugadora del Tennis Taula Tramuntana, que sent com la seva «segona casa», reconeix els esforços de les noies, tot i ser minoria, «perquè l’equip pogués créixer i jo pogués seguir jugant al meu club». Un club que actualment està a la màxima categoria estatal junt amb onze equips més.
Els canvis de la situació actual respecte al passat viscut per Junyer són immensos. «Ara hi ha molts més clubs que es dediquen a formar una cantera femenina mentre que abans eren entrenadors que dedicaven un esforç individual, que s’hi bolcaven i treien equips». Per Junyer, «l’esforç sempre ha de ser-hi i no sempre va acompanyat de l’èxit, que és molt relatiu perquè depèn de les fites de cadascun». Ella té clar que amb «esforç i ganes es poden aconseguir moltes coses». Jana Riera explica que els darrers anys se li ha donat molta més visibilitat i suport al suport femení, donant pas «als èxits a nivell internacional tant individual com col·lectiu» i espera que «aquests ajuts públics i privats segueixin augmentant i que no vinguin condicionats per èxits puntuals». Anna Junyer aborda temes delicats com el dels horaris d’entrenaments i partits «que no són els temps de la societat normal». Ella defuig fer comparacions entre el pes que es dona a diferents esports «perquè no porten a res» i desitjaria «que es trobés el marc professional perquè cada esportista es desenvolupés d’una manera digna».
