Lola Ventós és figuerenca, és artista inquieta i durant quinze anys va fer realitat un somni molt personal, la galeria Ventós, amb el qual va crear un aparador obert a l’art i a la creació.

Què va pensar quan la van convidar a fer el cartell de Fires?

Quan l’alcaldessa m’ho va demanar, vaig dir que no d’entrada. Per mi, era una responsabilitat molt gran, sabia que generaria masses expectatives. Jo pinto per mi, sense pensar què diran els altres ni si els hi agradarà. Per mi l’art és una evasió i, al principi, l’encàrrec em va generar certa ansietat.

Però va acceptar el repte.

Sí. Sempre havia pensat, des de petita, que si feien algun concurs m’agradaria presentar-me i faria un cavallito de les fires. Però de seguida vaig començar a dibuixar amb les casetes perquè el que jo recordo més de les Fires era el certamen, el color verd, i anar a la Fira del Dibuix i del Llibre Vell, també les carrosses el 3 de maig, que era el dia l’aniversari de la meva mare. Així vaig començar.

Enllaça amb el que treballa ara?

Ara estic fent escultures petites, tot treballant amb òxid, i, per això, vaig fer aquesta roda que simbolitza capes d’història, de tot el temps que ha passat. Així sorgeix una nena que empeny una roda de tots els meus anys que he anat vivint les fires.

La figura es mostra amb els braços estirats, en creu.

No busco ni les proporcions ni la perfecció sinó expressar aquesta força, vaig rodolant, ballant i cantant.

La tria dels colors li aporta molta vitalitat a la composició.

Volia utilitzar els colors com ho fan els nens petits, pensant en la seva mirada sense prejudicis o en la meva pròpia de nena que duc dins meu. Els infants miren la vida amb color, felicitat i naturalitat.

Ha dit que dedica el cartell a tots els nens del món.

Cert, i és que els trobo molt a faltar perquè vaig deixar de fer classes al taller molt en sec.

Aquest any s’ha dit que són unes Fires molt femenines.

Bé, quan es va dir jo ja tenia feta aquesta nena pubilla que evoca les fires amb els braços en creu com convidant a tothom. Ara, jo espero que se m’hagi triat pel valor artístic no pel fet de ser dona.

El cartell també la vincula al seu pare, crec.

Sí, ell era impressor i feien catàlegs i cartells de fires. Sempre m’explicava detalls. En el dibuix he inclòs tot de cartells inventats representant diferents fires i vol ser un homenatge al pare que m’havia presentat a pintors com en Lleixà a la Fira del Dibuix i la Pintura. Per això, el cartell recull molts de somnis i records meus i poder-los deixar aquí és molt maco. A més, en Josep Algans i Manel Gràvalos han fet molt bona feina reproduint-lo en fotografia. És molt fidel a l’original, un cartell fet sense cap pretensió, només amb les meves il·lusions i records. Ja ho dic, el cartell té ànima.

En què està treballant actualment?

Estic fent escultures, que semblen molt fràgils i volàtils però són fortes alhora, i pintant. Tinc moltes ganes i m’ho passo bé. L’art sempre ha estat la meva manera de meditar, d’evadir-me i ara encara m’ajuda molt més.