El Ballet de Barcelona és l’única companyia de dansa professional estable de Catalunya. La llista d’espera per entrar-hi com a ballarí és llarga –quasi quatre-centes persones– quelcom que evidencia la professionalitat del seu treball. Dalt de l’escenari ho demostren diàriament i així quedarà palès aquest divendres, a dos quarts de nou del vespre, quan presentin al Teatre El Jardí un programa doble on apropen tant la faceta de dansa clàssica, executant el segon acte d’El Llac dels cignes, com de dansa contemporània amb Tongues, una creació original dels coreògrafs David Rodríguez i Luke Prunty inspirada en l’obra i la vida del filòsof Ludwig Wittgenstein. L’actuació coincideix amb el Dia Internacional de la Dansa.

Carles Renedo, cofundador de la companyia junt amb Chase Johnsey i Carolina Masjuan, valora com a molt positiva la curta trajectòria feta pel Ballet de Barcelona des de la creació el 2019 i creu que «la fórmula de tenir sis espectacles a l’hora» ajuda. De fet, ja els han vist més de cinquanta mil espectadors. En el cas de l’espectacle que porten a Figueres, estrenat ara fa un any al Teatre Condal de Barcelona, és, al parer de Renedo, «una molt bona oportunitat per introduir-se en el món de la dansa». Tot i que a Figueres les vint-i-una ballarines que apareixen en el segon acte d’El Llac dels cignes seran noies, per qüestions organitzatives, la companyia sol incorporar habitualment nois per fomentar «la igualtat de gènere». «Quan tu mires un cigne, rarament veus si és mascle o femella, veus la seva bellesa», explica el director. En aquest acte han trencat «amb l’escenografia i els típics telons corporis» i han tingut en compte «la diversitat en els cossos de dona, no fem discriminació, nosaltres busquem talent i qualitat». Renedo és taxatiu: «No cal seguir fent les coses sempre de la mateixa manera, el món està evolucionant, també el de la dansa». Destacar que el rol d’Odette l’interpreta la ballarina principal de la companyia, Anna Ishii, i el del príncep, Reo Morikawa, qui té molts seguidors arreu del món.

La segona part del muntatge, interpretada per setze intèrprets, ens apropa a una peça «visualment preciosa que posa a prova la resistència física dels ballarins». La coreografia no relata una història però busca expressar com «el gest és el que perfila el significat». «La peça profundament humana ens parla de l’empatia, de la relació entre les persones a través del cos, de les llengües», conclou Renedo.