La Fira del Llibre Vell, que organitza cada 3 de maig el Casino Menestral Figuerenc, és un clàssic del calendari de les fires. Enguany no s’espera que sigui diferent i la plaça Catalunya tornarà a omplir-se de parades de llibreters de vell, molts arribats de Barcelona amb els volums ja reservats per aquesta fira singular, i de centenars d’afamats compradors a la recerca del tresor preuat. La Fira, que té l’aixopluc del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, vol recordar el centenari de la Biblioteca de Figueres, que es celebra aquest juliol i, per això, s’ha convidat a la seva directora, Nati Vilanova, a fer el pregó. Assegura que és «un gran honor» i en la seva intervenció, «em poso a la pell de les bibliotecàries figuerenques que han i hem posat tants llibres, nous i vells, a disposició dels lectors».
A la Fira del Llibre Vell s’hi pot trobar des de llibre antic a llibre usat. Segons el president del Casino Menestral, Eduard Ayats, «és una fira que té un carisma i genera una atracció entre la gent que sempre se l’espera amb ganes». De fet, disposen d’uns 840 m2 de superfície dedicats al món del llibre. Una de les visitants més matineres és Nati Vilanova. De fet, és una assídua, tant a escala personal com professional, des de fa anys, ja que, com explica, «em permet incrementar el fons local amb obres singulars». Un fons molt ric el d’aquest equipament, forjat al llarg de cent anys, «que inclou la majoria de títols de referència per a l’estudi de la comarca, les obres dels principals autors empordanesos i publicacions impreses a Figueres des del segle XVIII». Malgrat això, «sempre hi trobo obres descatalogades, edicions no venals, petits impresos i obres de caire popular, publicacions dels segles XVIII i XIX, obres dedicades i, en alguna ocasió, llibres de cost elevat perquè se’n conserven pocs». En aquest darrer cas, Nati Vilanova recorda vivament quan van adquirir un exemplar de la novel·la L’oncle Vicents que conservava la il·lustració de Dalí a la coberta, o Els dibuixos de Víctor Català.
La pregonera admet que aquell dia visita la fira en diferents moments, sempre intentant anar-hi ben aviat però tornant a la tarda. «M’agrada trobar-hi els historiadors, escriptors i coneguts de la ciutat amb qui d’entrada no ens aturem a parlar perquè anem tots a la recerca d’aquell tresor bibliogràfic que ens falta a la nostra biblioteca personal o, en el meu cas, biblioteca de tothom». És després, a l’hora del pregó, quan «ja hem fet normalment les adquisicions, les comentem».
