Joaquim Vicens Gironella va néixer a Agullana el 1911. Des de ben jove va mostrar inquietuds culturals i polítiques. La guerra el va dur a l’exili i va passar un any en un camp de concentració. Alliberat i des de Tolosa, practica un original treball amb el suro que, a partir d’una exposició a París, el projecta al món. Malgrat ser molt reconegut i amb presència a molts museus, a casa nostra és quasi un desconegut. Ara, l’exposició Viure en temps convulsos i crear des dels marges ens l’apropa. La mostra, comissariada per Narcís Selles, s’inaugura dissabte a les 5 de la tarda al Museu de l’Exili de la Jonquera i hi restarà fins al 4 de setembre.

Un referent desconegut al seu país

Joaquim Vicens Gironella (Agullana, 1911 - Tolosa de Llenguadoc, 1997) és un referent del corrent artístic de l’Art Brut, però és gairebé un desconegut al seu país d’origen. Exiliat l’any 1939, va iniciar la carrera com a escultor, de manera autodidacta, a la dècada de 1940. La seva obra té una particularitat molt especial perquè està feta amb suro. De fet, Vicens era fill d’una família d’artesans del suro de tradició republicana i ell mateix era surotaper.

En els inicis de la seva trajectòria com a escultor, entrà en contacte amb el prestigiós artista i intel·lectual francès Jean Dubuffet, que fou l’impulsor de l’anomenat Art Brut, un dels corrents artístics més potents de l’art de la postguerra europea i de part de la segona meitat del segle XX. Dubuffet en va veure les obres i va quedar-ne captivat, ja que s’ajustaven a la idea d’Art Brut que llavors estava elaborant i que volia representar un corrent d’alteritat en relació amb l’art instituït. L’any 1948 va presentar-lo en una exposició personal a París i li dedicà una monografia; posteriorment, Vicens Gironella participà en les mostres més significatives de la tendència a Europa i els Estats Units.

Actualment, l’obra de l’autor agullanenc gaudeix d’un nivell notable de projecció, és present en diversos museus i ha format part de mostres internacionals altament rellevants a París, Londres, Ravenna o Ginebra. La Collection de l’Art Brut de Lausana, el principal centre del món d’aquesta tendència, conserva més de cinquanta peces de Vicens Gironella. El seu treball ha estat objecte de nombroses referències en articles, llibres i tesis doctorals.

Aquesta situació contrasta amb l’escàs coneixement que se’n té al seu país natal, fins i tot entre els especialistes, malgrat ser l’autor català més representatiu històricament de l’Art Brut. Una desinformació que l’exposició pretén ajudar a superar.

La trajectòria periodística

Més enllà de la seva obra com a artista, Vicens va mostrar de ben jove unes inquietuds cíviques, polítiques i culturals, així com una passió per l’escriptura, que no l’abandonaria al llarg de la vida. Durant la dècada de 1930 va col·laborar amb la premsa local i comarcal, especialment amb l’Empordà Federal. Arran del cop militar contra la República, va formar part del Comitè Antifeixista i del Consell Municipal del seu poble, primer per la CNT i després pel PSUC. Al front de guerra, va dirigir la publicació Victoria, adreçada als combatents republicans.

La victòria del feixisme catòlic espanyol va forçar-lo a l'exili i va passar un any internat al camp de concentració de Bram. Un cop lliure, va trobar feina en una fàbrica de taps de suro a Tolosa de Llenguadoc, on va formar una família amb la refugiada republicana Paz Santiago Ruiz, amb qui tindria tres filles. Arran de l’ocupació alemanya, va ser enviat al camp de concentració de Récébédou i d’aquí, a Le Croisic, on va ser enquadrat en l’Organització Todt per participar en la construcció del Mur de l’Atlàntic. Retornat a Tolosa, va dirigir la revista Catalunya, promoguda per sectors de la resistència.