Ara que copsem en directe el drama dels ucraïnesos, empesos a fugir de la seva terra, se’ns fa ben present la tragèdia succeïda a casa nostra el 1939. Per preservar la memòria dels que encara viuen, la fotògrafa i directora de documentals Laetitia Tura ha fet un dens treball d’escolta amb testimonis d’aquell èxode, homes i dones que van patir-ho en pròpia pell. Part del resultat es condensa a l’exposició fotogràfica Em deixen l’exili, parafrasejant un vers de Cernuda, que es pot veure aquests dies al Museu de l’Exili, a la Jonquera, fins al 10 d’abril.

L’avi de Laetitia Tura era un refugiat català que es va instal·lar en solitari al nord-est de França, on va quedar aïllat. «La seva història no va ser transmesa i jo no en sabia res», explica Tura. Sense conèixer aquella experiència, a partir del 2005, Tura va treballar la temàtica de l’exili, la violència d’estat a les fronteres europees, mexicanes i americanes i el 2008, fent un documental, «xoco violentament amb la supervivència de la història franquista». Allò la va portar a afrontar el propi llegat, però sense voler posar la seva història en primer terme. Així cercà «els últims testimonis que havien viscut la retirada» interessant-se per aprofundir «en el procés de construcció de la memòria». Quelcom que es va adonar Tura és que la majoria «havien cristal·litzat un mateix relat amb els mateixos detalls».

El seu treball, doncs, ha consistit a rastrejar fotogràficament parts d’aquestes històries personals «per provocar un relat» i ho ha fet buscant-ne fragments com ara un bitllet de cent pessetes que va conservar una dona que, de menuda, va creuar caminant la frontera amb la mare i germanes. Quelcom que reconeix Tura és la dificultat que tenia, en fer les entrevistes, «d’anar més enllà del record d’allò viscut als camps, els perquè, la història social, les utopies». La fotògrafa és del parer que molts estaven bloquejats pel patiment, per les ferides. Per ella, la memòria pot esdevenir «una base de reflexió social» ara, i més amb tot el que s’està vivint a Europa. «No és una història desconnectada», conclou la creadora.

La veu a l’exili: Recorden Victòria Pujolar Amat

Victòria Pujolar Amat va ser republicana, antifeixista, va viure la guerra, la resistència, l’exili, la militància comunista i la clandestinitat. A part de tenir quatre fills, va estudiar Belles Arts i va ser la veu catalana i femenina de La Pirenaica, la ràdio antifranquista. La investigadora en comunicació i gènere Elvira Altés en parla dissabte a les 6 de la tarda, als Porxos de Can Laporta, a la Jonquera, un acte promogut pel Mume que inclou la representació teatral de Teresa Pàmies i Victòria Pujolar a la ràdio amb Araceli Bruch i Pepa Arenós.