Fa deu anys, Maria Elena Heredia va portar a escena, amb l’aleshores Aula de Teatre Eduard Bartolí, un monòleg del dramaturg Dario Fo, El despertar, protagonitzat per Maria, una dona com qualsevol altra, casada i atrapada dins uns rols de gènere molt marcats. Ara, l’actriu es retroba de nou amb aquesta breu «comèdia agredolça» sota la direcció d’Alfons Gumbau i el segell de la companyia Taller de Teatre, i ho complementa desplegant un altre monòleg de registre contraposat, en aquest cas molt colpidor, La violació escrit per la també dramaturga italiana Franca Rame rememorant una vivència pròpia. La representció se suma als actes del Dia de la Dona i es fa aquest dissabte, a les 8 del vespre, i diumenge, a les 6 de la tarda, a La Cate de Figueres.

L’actriu es confessa «una malalta del teatre», un art escènic on troba una finestra oberta per alliberar-se de les tensions del dia a dia, la frustració, les angoixes. El bon regust que va deixar-li El despertar –«és un text molt reivindicatiu, em va encantar», diu– i les ganes de treballar-lo amb més profunditat, van fer que quan Gumbau la va convidar, fa pocs mesos, a recuperar-lo, ho acceptés. Ambdós comparteixen el gust per «un teatre amb significat, que et posa davant el mirall», compromès. L’entesa i compenetració, doncs, ha estat absoluta. També ha confluït l’oportunitat de disposar de temps per «experimentar el procés de creació d’uns personatges amb emocions profundes».

Alfons Gumbau en destaca el risc que assumeix Heredia, ja que passa d’un registre més de comèdia a un de dramatisme absolut. «És molt complicat i ens ha costat trobar-ho», afirma el director. Així, els assajos els van iniciar fent els dos monòlegs per separat però en unir-los, en un curt espai de temps, allò suposava un esforç actoral important. Va caldre trobar la manera de connectar. Ells tenen clar que un dels punts forts de Maria i Elena és aquest contrast, la provocació de passar del somriure al cop de puny. També la qualitat dels textos.

El director del muntatge realça el valor d’El despertar, un text escrit per Dario Fo fa quaranta anys sobre la condició de la dona i el seu paper dins l’estructura social que encara, avui en dia, malauradament és plenament vigent. Heredia sosté que, inicialment, pensava que seria una peça fàcil d’abordar però ha calgut treballar molt el ritme del text i els moviments escènics. «La comèdia és complicada i sobretot com la de Dario Fo que és molt esbojarrada», afirma Gumbau.

Cercar la veritat del text

El segon monòleg és de Franca Rame, qui fou la dona de Dario Fo. El director recorda que fou una activista destacada i que la seva militància política la va portar a ser segrestada, violada i torturada per un grup d’extrema dreta el 1973. Tot allò ho bolcaria a Lo strupo (La violació) el 1981, un monòleg que ella mateixa va representar dalt dels escenaris. «Va ser part del seu procés de guariment», recorda Heredia qui remarca la intimitat d’aquest text que ella recrea totalment sola en un espai buit d’elements. «Primer m’he posat al lloc d’ella, les emocions que va sentir, comprendre-les, distanciar-me i expressar-les», explica. Arribar a fer-lo creïble, que traspués veritat ha estat el repte. «Molts cops l’emoció se m’emportava», reconeix. El guiatge de Gumbau ha estat essencial en tot aquest procés.