L’escriptor figuerenc Sebastià Roig i l’il·lustrador badaloní Toni Benages formen un tàndem d’èxit. Ho van demostrar amb Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols (2015) i, després, amb Narcís Monturiol i les pedres de l’infern (2017). Esperonats per l’editorial Males Herbes, al llarg d’aquests darrers cinc anys, han engendrat una nova i ambiciosa novel·la gràfica, El cercle de Loplop. Es tracta d’una aventura trepidant a la Barcelona dels anys 30 on, de nou, el filòsof, ficat a detectiu, Francesc Pujols, i la colla d’amics literaris i artístics, entre ells Sebastià Gasch, es veuen abocats a la recerca d’una maleta amb objectes estrafolaris i màgics que una secta devota de Loplop, alter ego de l’artista Max Ernst, vol obtenir al preu que sigui.
Sebastià Roig explica que l’elaboració del guió no dista massa «d’una novel·la històrica». El comentari remet a la meticulosa recerca que amaga l’argument i que dota de realisme la història, fins i tot, rescatant diàlegs o escenaris verídics, que Benages dibuixa amb precisió, que acaben submergits en una trama d’aventures i fantasia desbocada. Amb la voluntat que fos una novel·la coral, no només apareix Francesc Pujols, sinó altres personatges reals com Ramón Gómez de la Serna, propietari de la maleta cobejada; el caricaturista Bon, Fages de Climent, Cambó o altres individus, menys coneguts però que existiren, com el mag Onofroff i el faquir Molist que Roig va descobrir en lectures de premsa de l’època i en els diaris de Salvador Dalí. Cal sumar altres influències que Roig no amaga i de la qual es declara fervent devot, com la de Grant Morrison a La patrulla condenada.
La feina de Toni Benages ha estat plasmar, de forma brillant, aquesta història. Per decisió personal i perquè l’argument li portava, ha retornat al blanc i negre. El dibuixant assegura que aquesta «és una història molt noir». En tot el procés creatiu ha optat per seguir tècniques digitals, des dels primers esbossos fins al final. «En Sebastià és un guionista que et descriu molt què passa en cada moment, però et deixa la llibertat d’interpretar», comenta. El resultat, un dibuix altament detallista, rere el qual s’amaga un intens treball de documentació, quelcom que li permet recrear espais reals com la villa Paul Poiret on, a l’inici, es reuneix la secta o el Maricel Park, un parc d’atraccions a Montjuïc que va existir als anys 30, i on té lloc una persecució de pel·lícula. Benages admet que aquest ha estat un treball molt exigent que l’ha obligat a aturar-se en alguna ocasió. «Quan dibuixes, agafes el personatge real, te l’apropies i cerques la personalitat dels personatges, anar més enllà», diu molt satisfet de com ha quedat finalment l’edició de Males Herbes. El cercle de Loplop es presenta el 16 de febrer al Cercle Sport de Figueres i també farà parada a Barcelona, Badalona i Martorell.
