Només fa dos anys que la fotògrafa galaicocatalana Nia Delfau viu a Sant Martí d’Empúries, però, tot i aquest curt període de temps, aquest entorn altempordanès ha transformat sensiblement les seves creacions. «Ara, els meus treballs són més personals», reconeix. També hi ha influït l’experiència viscuda el 2017 a Tòquio on durant uns mesos va convertir-se en assistent del fotògraf Osamu Yokonami a qui admirava i seguia els seus treballs des de feia molt temps. Un recull d’aquell abans i del després de l’obra de Delfau es pot resseguir a l’exposició Com una planta, que exhibeix des de fa unes setmanes la sala del Celler Espelt de Vilajuïga i que encara es pot visitar fins a mitjans febrer.

Nia Delfau es va formar com a dissenyadora gràfica a Barcelona, ciutat on va néixer. A poc a poc es va anar especialitzant en el camp del tèxtil –va estudiar a Londres– i va treballar com a directora d’art de diferents estudis de disseny i amb marques reconegudes des de Girona. Fa quatre anys, però, va sorgir l’oportunitat de viatjar al Japó i treballar amb Yokonami a qui li van interessar les fotografies que Delfau portava fent des del 2009, just després de la mort del seu pare. Aleshores Delfau necessitava expressar el que duia dins i va trobar en la fotografia una bona eina. «L’exposició a l’Espelt narra aquell moment: quan encara soc a Girona treballant però somiant amb la idea de marxar», diu.

El somni de Delfau, doncs, es va fer realitat i durant quatre mesos va viure llargues jornades amb l’equip de Yokonami. La creadora no amaga la intensitat d’aquella experiència on es barrejava l’aprenentatge d’una nova metodologia de treball i la immersió en una altra cultura i maneres diferents de pensar. «Conèixer de prop Yokonami m’ha inspirat», afirma amb sinceritat.

Una vintena d’imatges

A Vilajuïga, Nia Delfau presenta una vintena de fotografies acompanyades amb fragments d’obra cal·ligràfica extreta del seu dietari. Algunes de les imatges ressegueixen aquest viatge vital fet per l’artista: des de retrats dels companys d’equip, del mateix fotògraf fins a elements més quotidians que es converteixen en mirall del canvi permanent de la vida. La majoria de les fotografies que presenta són fetes en color, tot i que ha inclòs una selecció en blanc i negre d’un primer viatge «més introspectiu» que va fer al Japó i alguns autoretrats de la seva estada a Girona. Delfau explica que, de la fotografia, allò que més li interessa a escala personal és «documentar històries». Professionalment, aquest art ja el vincula més al camp de la moda.

Aquesta exposició al Celler Espelt va venir precedida d’una altra a Sant Martí d’Empúries, inclosa dins el cicle de mostres que impulsa l’Ajuntament de l’Escala per donar suport als artistes locals. Delfau manifesta que hi ha la intenció de dur Com una planta, el mes de setembre, a una llibreria de Tòquio. Una manera, potser, de tancar el cercle.