El 18 de gener del 2020, el bar Lizard de Figueres va ser l’escenari triat per la fotògrafa Montse Capel (Figueres, 1990) per fer un shooting day rememorant el primer que va fer, dotze anys enrere, al mateix escenari i que es va convertir en la seva primera «posada en escena». Les 17 persones que van respondre a la crida fa just dos anys i que Capel va retratar són les que ara protagonitzen Essències, la seva nova exposició que inaugura aquest dissabte a les 7 de la tarda. Com no podia ser d’altra manera, la mostra inclou 17 retrats en blanc i negre que s’exhibeixen al mateix espai i al llarg de tot un mes.

Una de les diferències que separen aquell primer shooting day d’aquest darrer és no només l’experiència i maduresa que ara acumula Capel dins el món de la fotografia, sinó també la mateixa proposta resultant. Així, si fa una dècada, en aquells retrats, Capel va abocar la seva intuïció més innata, els va fragmentar i, amb la tècnica del collage, va gestar noves obres sorprenents, ara el que exhibeix són pròpiament retrats sense manipular. Retrats que els seus protagonistes encara no han pogut veure i que ho faran, per primer cop, aquest dissabte.

La fotògrafa recorda bé la sessió del gener del 2020. «Anava una mica amb els ulls tancats perquè no sabia ni si vindria gent, ni quanta», rememora. El fet de fer la sessió enmig d’un bar davant altres persones mirant també condicionava. Es tractava de «fer aquell espai íntim» per generar la complicitat necessària entre ella i les persones que respongueren a la crida, tant joves com adults, i ningú conegut. «Intento que focalitzin la seva mirada, la seva presència en mi i ell o ella», explica. A partir d’aquí, el repte és aconseguir retratar-ne «l’essència, allò que transmet», la seva personalitat. Capel explica que molt sovint hi ha persones físicament serioses però retratant-les, a voltes desprevingudament, mostren una altra perspectiva. Tot i això confessa que ella només pot capturar el que aquella persona desitgi mostrar-li en aquell moment donat. «Agraeixo molt quan la gent diposita en mi la seva confiança i em diu: “tu manes”», assegura Capel, que s’autoqualifica com una persona «molt observadora» que li agrada «analitzar les persones, com es mouen, com miren, i de tot això n’aprenc». És el que ella anomena llenguatge no verbal, que «diu moltíssim de la persona».

La inauguració que es fa dissabte, i que no inclou cap acte a banda de l’obertura, és el tercer intent de fer-la. La pandèmia no ho va permetre ni l’abril ni el novembre passat. La voluntat de Montse Capel és donar més aire a la proposta i portar-la a altres locals; és a dir, fer una nova convocatòria i al cap d’uns mesos exhibir-ne els retrats.