El 30 de desembre de 1946 moria, a l’Asil Gomis d’Agullana, Lídia Noguer Sabà (1866-1946), la filla de la «Sabana» i la jove de la «Xumeia» de Cadaqués, considerada per molts una bruixa. La Lídia de Cadaqués, nom amb que se l’ha immortalitzat, va despertar fascinació entre molts artistes com Eugeni d’Ors, Salvador Dalí o el mateix Federico García Lorca. Agullana i Cadaqués han establert ponts unint-se per recordar-la en els setanta-cinc anys que fa de la seva desaparició. Així el 30 de desembre se l’evocarà amb la inauguració d’una sala que durà el seu nom a l’Asil Gomis, una xerrada sobre aquesta dona esdevinguda personatge, una exposició i una lectura davant la seva làpida acabada de restaurar al cementiri municipal.
La primera parada d’aquest viatge tan especial serà al mateix Asil Gomis on Lídia Noguer fou internada el juliol de 1944, per iniciativa d’Anna Maria Dalí, per treure-la de l’estat de misèria en que vivia a Cadaqués. Va estar-s’hi fins la seva mort, dos anys després. L’Asil, una part del qual l’ocupa actualment el centre de dia, és un edifici de grans dimensions. De fet, el segon pis encara està en desús i a l’espera de diners per finançar-ne la recuperació. El que sí es podrà començar a utilitzar és aquesta sala que durà el seu nom, ubicada a la mal anomenada ala nova. No és un espai molt gran però l’adequació, finançada per l’Ajuntament, permet als veïns disposar d’un local alternatiu i agradable per fer activitats. «Era un espai en desús i que es trobava en molt mal estat», explica el regidor Joan Reynal.
Aquest 30 de desembre, doncs, durant la inauguració s’interpretarà l’obra que Xavier Montsalvatge li va dedicar, Serenata a Lídia de Cadaqués, interpretada per Adriana Montorfano i Jordi Cañon. Ho faran en els jardins de darrera l’Asil, el matei emplaçament on, més tard, actuarà la companyia El Paller. Tot això serà el preludi d’una xerrada que oferirà l’escriptora Cristina Masanés qui fa dues dècades va bussejar en la biografia de la Lídia escrivint el fascinant llibre Lídia de Cadaqués. Crònica d’un deliri.
La següent parada d’aquest recordatori serà als baixos de l’Ajuntament on obrirà les portes l’exposició Lídia que fou i no fou La Ben Plantada. L’historiador de l’art, Enric Tubert, ha engrescat a trenta-nou artistes a sumar-s’hi i, avança, els resultats s’albiren realment brillants. «El personatge té molta força i màgia», reconeix. Tots ells han partit d’una imatge de la Lídia –just la que il·lustra aquest article– però amb un fons net imprès sobre un paper litogràfic de 50x40 centímetres. «Hi han intervingut amb total llibertat i amb l’únic compromís que hi aparegui la paraula Lídia», explica el comissari.
A banda de les obres d’aquests creadors, que Tubert ha escollit amb cura per garantir un alt nivell de qualitat, també s’exhibiran documents cedits pel col·leccionista Pere Vehí i tres peces de la seva propietat que es van poder veure el 2004 en una altra mostra, Lídia rediviva. Val a dir que aquesta nova exposició, que es podrà veure a Agullana fins a finals de gener, es traslladarà a l’Amistat de Cadaqués el maig i Tubert espera poder-ne fer un catàleg que reculli tots els treballs.
El record es clourà al cementiri on, davant la làpida de la Lídia, es llegiran fragments de cartes que ella va escriure. Una làpida que, gràcies al Consell Comarcal, s’ha dignificat eliminant els fongs que l’atacaven. Una làpida que té història. La va pagar Dalí –per ell, Lídia fou musa inspiradora–, però durant trenta-vuit anys va restar en un magatzem del cementiri i després en un dipòsit del pintor perquè el Bisbe no va permetre col·locar-la perquè a l’epitafi hi posava el mot anarquista. Des que es va instal·lar, molts han estat els curiosos que s’hi han atansat, certifica Reynal, potser cercant l’estela d’una dona esdevinguda mite.
