Existeixen violències que no són físiques i no deixen, d’entrada, empremtes externes al cos. Són violències psicològiques, invisibles, molt sovint qüestionades, fins i tot, pels entorns de les víctimes a les quals el mateix sistema, tal com està concebut, les acaba jutjant. Arran de viure de prop tres situacions d’aquesta mena, totes viscudes per dones, la dramaturga Marta Aran va decidir-se a escriure La segona Eva, una peça teatral que es representa al Teatre de Roses dissabte a les 8 del vespre.

Una de les situacions que va conèixer Aran la va viure una dona en un convent durant un retir espiritual i per part d’un dels religiosos. Així va decidir agafar el catolicisme, «que té moltes coses de ritual teatral», i els seus dogmes per convertir-los en una metàfora del tema. «La verge Maria, la dona que accepta la religió, és una dona submisa, silenciada», explica l’autora i directora. Això la va dur fins a «les dones de fusta, les santes, a les quals vas a una església, les admires, els demanes tot el que vols, però mai escoltes realment la seva veu». Una veu com la de les víctimes de maltractaments que acaben patint «la culpa, la vergonya i els dubtes» sobre l’agressió.

La segona Eva, que va ser produïda per la Cia. El Eje i es va representar al Tantarantana, la porten a escena els actors Maria Hernández Giralt, Òscar Intente, Mar Pawlowsky i Eric Balbàses. Es presenta amb una dramatúrgia contemporània i potent. Fins i tot, es pot veure una passarel·la de moda amb les diferents tipologies de verges, «que són tots els tipus de dones que ens han inculcat». Hi apareixen, a més, personatges que generen contradiccions com el frare agressor o l’advocada que el defensa que és descrita com catòlica i, alhora, feminista. «Ella se sent com Judes, que ha d’ajudar el patriarcat, però és una dona», reflexiona Aran, que valora molt positivament que es vegi a Roses. «M’agrada molt descentralitzar, és enriquidor», conclou.