L’horitzó del mar de Buchenwald (El Cep i la Nansa) és «un llibre de sentiments, d’emocions i impressions, un intent d’escriure una història, no la Història, des de la subjectivitat de qui us parla». Això ho explica el seu autor, expresident de l’Amical de Mauthausen i altres camps i vicepresident del Comitè Internacional del Camp de Buchenwald i Dora, Enric Garriga, fill del deportat català Marcel·lí Garriga (1916-2009), qui ha volgut preservar el testimoni i la lluita del seu pare, una vida marcada per la crueltat, per continuar conscienciant les generacions actuals i futures contra els totalitarismes. El llibre el presenta aquest dissabte a les 12 del migdia al Museu de l’Exili de la Jonquera, al costat del director del centre, l’historiador Enric Pujol.

Presentació del llibre al MUME MUME

El llibre aporta documentació i informació de primera mà de Marcel·lí Garriga que va mantenir el seu compromís amb la lluita antifeixista. Just l’any que va morir va editar Un vilanoví a Buchenwald. La defensa de la república i la deportació als camps nazis, on recollia tota la seva experiència en aquell camp. En vida, va participar en nombrosos actes per homenatjar les víctimes del feixisme, sempre amb l’esperança, com ell deia, «d’alliçonar les noves generacions perquè no passi mai més». Marcel·lí Garriga pertanyia a una generació marcada per la proclamació de la República el 1931, però també per la lluita posterior en defensa dels valors dels quals feia bandera. Va lluitar durant la Guerra Civil i va arribar a capità de l’exèrcit republicà. Va veure’s obligat a exiliar-se i el 1943 fou detingut pels nazis i portat al camp de Buchenwald on va viure del 1944 al 1945 fins que el camp fou alliberat.