Un pis. L’antiga llogatera no ha marxat. S’ha mort, està al llit, estirada i no té a ningú. El Pau i uns amics de tota la vida han d’organitzar el funeral abans de poder-se instal·lar. Però la morta no serà el problema. Aquest és l’argument del que parteix Kràmpack, la comèdia teatral signada per Jordi Sànchez que el 1994, ara fa vint-i-set anys, va fer furor entre el públic. Aquest dissabte, a les 8 del vespre, una versió rejovenida, sota la direcció de Pep Anton Gómez, puja a l’escenari del Teatre Municipal de Roses de la mà dels actors Jaume Casals, Lídia Casanova, Àlex Ferré i Mikel Iglesias amb la voluntat d’atraure públic jove.
En una entrevista recent a l’entorn de l’obra, Jordi Sànchez va reconèixer que no creia que les coses haguessin canviat massa des de l’estrena original. «Els interessos d’algú de vint anys d’abans són els mateixos que els d’avui, en general, les ganes d’agradar, d’aconseguir l’èxit i de cardar». L’autor teatral i també conegut actor afegia, aleshores, que «les obsessions, les pors i la necessitat vital de trobar una manera de desestressar-se».
