L’any passat, la Fira de la Poma de l’Armentera arribava al seu primer quart de vida però la pandèmia no va fer possible celebrar-ho. Enguany sí. Imposant tot de mesures de seguretat, amb entrades i sortides controlades, els veïns de l’Armentera poden celebrar aquest diumenge, amb el suport d’entitats i voluntaris, una edició que esdevé històrica tot coincidint amb una de les collites de poma més abundants i amb més qualitat dels darrers temps. En aquest sentit, els productors gironins auguren que, gràcies a les condicions climàtiques, es poden arribar a recollir enguany unes 100.000 tones de poma.

A l’Armentera, la poma és un dels productes estrella. És per això que centralitza la fira anual. Tot el poble es mobilitza aquell dia i enguany encara més després de l’aturada de l’any passat. «Ens fa realment molta il·lusió», admet la regidora Meritxell Ibars qui reconeix que no han preparat cap acte especial pels vint-i-cinc anys «per temes econòmics» però que s’han bolcat en recuperar l’activitat. D’això se n’espera molta: l’efervescència de la seixantena de parades ja confirmades que s’instal·laran al centre del poble i carrers adjacents i, sobretot, la que coordina el Club de Futbol de l’Armentera, la parada reina, la que ofereix les múltiples varietats de poma que cullen els productors locals. Ibarz explica que entre parada i parada es deixarà el preceptiu espai normatiu i que controlaran les entrades i l’aforament de la fira.

Entre les propostes que s’han previst també hi ha una exposició col·lectiva dels artistes locals així com un taller de serigrafia dirigit a infants que podran pintar un clauer de fusta. Costa 1 euro, un preu del tot simbòlic. A més a més, al final de la jornada, a dos quarts de vuit del vespre, s’ha previst una ballada de sardanes amb la cobla La Principal de l’Escala. El ball, diu Ibarz, serà permès però amb mesures de seguretat.

«De varietats de pomes n’hi ha milers. L’Empordà va ser de les primeres zones productores de poma de Girona de forma intensiva, als anys seixanta», explica el productor Narcís Jordi Poch, també coordinador comarcal d’Unió de Pagesos a Girona. Aquestes explotacions frutícoles han anat evolucionant amb el pas del temps i modernitzant-se. L’inici de la recollida de la poma, la fruita més abastament plantada al món, es va iniciar a l’agost amb les diferents varietats gala i, tot seguit, van seguir-li les varietats vermelles i algunes golden. «La poma està sortint molt maca, amb un grandària molt bonica i amb pes», confirma Poch tot afegint que «veníem d’un any passat amb menys producció». A l’haver viscut «una primavera molt bona, això ha donat molta producció». De fet, enguany es preveu arribar a les 100.000 tones recollides. Això que sembla tan positiu pot convertir-se també en un handicap. En aquest sentit, el que temen els productors és que la gran collita que estan tenint, no acabi repercutint negativament en els preus.

Prestigi arreu de l’Estat

Bona part de la poma que es cull a l’Armentera, o als pobles de l’entorn, està integrada dins el segell de qualitat Poma de Girona que subministra producte no tant sols al territori nacional sinó també a l’estranger. «És una poma que pel fet de ser de Girona té un prestigi arreu de l’Estat espanyol», afirma. Tota la poma que es cull aquí és per consum en fresc. Amb el producte que queda a terra, si aquest no està molt podrit i es pot recollir, es porta a la indústria per fer sucs de fruita o altres productes. Tot i això, els cent vint productors gironins de poma produeixen bàsicament producte pel consum en fresc, quasi un 95%. Per la resta, explica Poch, es paguen preus molt baixos i serveixen per pagar els costos de la collita. Després de collir la poma, el producte ingressa a les càmares frigorífiques on la seva qualitat es preserva i va essent servida a mesura que el mercat ho necessita.

Narcís Jordi Poch reconeix que la pandèmia va portar una tendència a «consumir més producte fresc» i que això l’any passat es va copsar en un augment de la venda de pomes també. És una tendència que, segons ell, «és manté de forma positiva entre els consumidors respecte els productes de proximitat».