Llegint el títol de l’obra un podria pensar que es tracta d’un conte infantil però res més lluny de la realitat. El gegant del pi, escrita, representada i codirigida per Pau Vinyals, és una autoficció a l’entorn de la identitat nascuda sota un format radiofònic i reproduïda en línia sota el paraigües d’El Lliure. Un muntatge que ara puja als escenaris en una coproducció entre l’Ajuntament de Figueres, la Planeta de Girona i els teatres de Lloret i Banyoles. A la capital altempordanesa es pot veure aquest dissabte, a les 8 del vespre al Teatre El Jardí.

Vinyals revela que, d’entrada, tenia la intenció de fer un projecte personal però no d’escriure el text. «De mica en mica van aparèixer les ganes de parlar de què passa quan aprofundeixes una mica més en com és la teva família», comenta. En aquest sentit, tot parteix d’un punt d’interès, que el seu avi era franquista. «Es tractava de veure què passa quan prens consciència d’això, dels privilegis que t’ha suposat o no, i de com ha influït en la manera de ser de la família», resumeix Vinyals.

El creador confessa que ell creu molt «en la presència en una sala, en estar tots junts, i aquest nou format era entrar en conflicte amb mi mateix». Per ser més «honest» va apostar per eliminar la imatge i que només fos àudio, quelcom diferent del teatre. Malgrat les seves reticències, l’experiment va generar un allau de retorn de l’audiència: «Va ser interessant que d’una biografia ficcionada, d’aquesta obertura del jo la gent tingués tantes ganes de comunicar coses de la seva vida, preguntar-se pel seu passat».

L’obra, reconeix Vinyals, s’ha transformat al pujar a escena. El repte era «com fer present el relat, la cosa narrada, que és una història en construcció». Una història que parla de com construir una llar, com cada decisió del teu futur condiciona i et defineix. També si pots fer quelcom per canviar-ho. El títol escollit pel muntatge, diu el creador, remet a l’espectador a la infància i totes les seves contradiccions. «A voltes ens les imaginem idíl·lica, quan, el cert és que està plena d’interrogants, de pors i això és el que mostro més a l’obra», afirma Vinyals qui afegeix que El gegant del pi malgrat ser una peça teatral molt personal està gestada en equip. Vinyals, a més, reconeix el valor que sigui una coproducció: «Que s’utilitzin equipaments de comarques per generar continguts permet enfocar temes més diversos».