«Amb les cançons busco emocionar la gent tant com m’emociono jo»

El músic de Sant Feliu de Llobregat actua l’1 d’agost a les 10 de la nit a la Ciutadella de Roses, en el marc del Festival Sons del Món. Aquest serà el seu primer concert a l’Alt Empordà.

Va començar penjant covers d’altres artistes a les xarxes socials. Si aleshores algú li hagués dit l’èxit que està tenint ara, s’ho hauria cregut?

Doncs la veritat és que no ho sé. Jo crec que no m’ho hauria cregut. Vaig començar fent versions i, paral·lelament, tenia el meu grup Cybee. Vam editar dos discos i, a poc a poc, he anat aprenent de què es tractava tot això de la música.

Què busca amb les seves cançons?

Per fer les meves cançons em fixo en coses que em passen, i, al final, sempre acabo dient que el meu disc Bailando en la batalla és autobiogràfic. Només sé escriure sobre aquelles coses que em passen, i són trossets de mi mateix. Busco emocionar la gent de la mateixa manera com m’emociono jo i, alhora, busco que les persones que m’escolten es puguin fer seves les meves cançons

A més, una de les característiques de les seves composicions és que són molt positives.

Doncs sí. Per circumstàncies de la vida entens que hem vingut aquí a passar una estona i aquesta estona ha de ser com més divertida possible millor. No escric pensant a fer cançons optimistes, però al final escric parts de mi mateix, i és per això que contenen aquest Nil més optimista.

La cançó Soldadito de Hierro va ser tot un fenomen mediàtic. Per què creu que va tenir tant d’èxit?

Tant de bo i ho sabés, perquè aplicaria la mateixa fórmula a tot arreu. Crec que és molt simple i molt de veritat, perquè té una guitarra, una veu i res més. Crec que aquestes cançons tan crues i despullades acaben arribant més. La gent se la va fer seva, aquesta cançó, i la va fer gran.

Fa un any va reeditar el seu disc Bailando en la batalla: Ahora más que nunca. Com va ser?

Va ser una experiència molt bonica. El disc va sortir el mes de febrer del 2020 i ens van confinar justament el mes següent, i el disc també va quedar confinat. Li faltava una empenta i vaig prendre’m el luxe de reeditar-lo, de treure cançons noves i d’incloure col·laboracions de companys i companyes. Em va fer molta il·lusió.

A part dels seus temes, també en fa per altres artistes.

Doncs sí! El fet de compondre cançons per a altres artistes m’agrada molt. Evidentment, és diferent de quan escrius per a tu. M’agrada molt fer-ho perquè coneixes a gent nova, a l’artista amb el qual estàs treballant, et despulles mútuament líricament i emocional. És molt bonic conèixer una altra persona a través de la música.

Per poder escriure aquests temes has de conèixer l’altra persona, no?

Sí. De fet, he escrit cançons amb amics i amb gent que acabava de conèixer. Quan t’acabes de conèixer sorgeix aquesta part en què t’expliques què és allò que vol expressar aquesta persona, i s’ha d’obrir per explicar-te aquella situació i perquè la puguis entendre bé. És un exercici de confiança a cegues que marca un precedent, ja que aquella situació que esteu compartint és pot dir que queda marcada per sempre.

Fa dos mesos va treure a la llum el seu primer tema en català, Som ocells. D’on neix?

Neix, per una banda, de donar les gràcies a una relació i, a més, perquè tenia moltes ganes de treure una cançó en català. És veritat que en tinc moltes més d’escrites, però necessitava trobar el moment perfecte perquè sortís i també havia de ser la cançó perfecta. Volia sortir amb una cançó que m’emocionés molt i vaig sentir que Som ocells havia de ser el primer tema meu en català, i així va ser com el vam treure. Estic molt content que allà on anem, inclús fora de Catalunya, la gent canta aquesta cançó i també l’espera. I el fet que hi hagi gent que no entén el català i que busqui la traducció de la lletra per entendre-la em sembla magnífic.

Deia que tenia altres cançons en català que encara no ha fet públiques, les podrem escoltar aviat?

No ho sé! Són coses que van lligades amb la part emocional. Com és evident, jo seguiré escrivint en català perquè és la meva llengua, però ara per ara no n’hi ha cap a la vista per publicar.

Parlant d’últimes cançons, fa unes setmanes va treure Solo. Quina rebuda està tenint aquest tema?

La veritat és que està sent molt bona, la rebuda! Solo va sortir per sorpresa perquè vaig avisar el dia abans. Va ser molt bona la reacció de la gent. És una cançó que parla de la soledat, que és quelcom que fa por trobar-te i a la qual fa por haver-te d’enfrontar.

Darrerament, també va col·laborar en el disc de comiat de Txarango, El gran ball. Com va ser per a vostè personalment aquesta experiència de fer aquesta col·laboració amb la cançó Somriurem?

Molt bé! Per a mi Txarango, des del principi, són una gent que m’han ajudat moltíssim sempre, ja quan estava amb el grup Cybee i també quan jo vaig començar la carrera en solitari. Sempre han estat allà i m’han ajudat moltíssima. Va ser un plaer que comptessin amb mi per participar en aquest disc. Txarango és, sens dubte, sinònim de bona gent, de compartir i d’estimar tot allò que ens envolta. He après molt d’ells i estic molt feliç de poder participar al seu costat.

El passat mes de maig va rebre el premi a Millor Àlbum segons RAC105. Felicitats! Com valora que li hagin fet aquest reconeixement?

Crec que els premis són un reconeixement i una recompensa per a tot l’equip, i per a tothom que ha participat en aquest projecte, i més essent el premi a millor àlbum. Millor àlbum implica un disseny, una fotografia, una producció, uns músics... hi ha molta gent al darrere i és un premi per a tots ells.

Què és la música per a vostè?

La música per mi és una manera de viure i d’entendre la vida. Sempre dic que la música és la meva religió. La meva música mai la puc ni vull definir. No vull etiquetar-me perquè seria posar-me murs, i no té cap sentit. Per a mi la música és llibertat. Evidentment, sí que estaria dins del marge del pop-rock, però és tan ampli que si algun dia vull fer una cançó més flamenca, o un soul, o un funky la faré.

Actua al Festival Sons del Món de Roses. Com ha plantejat el concert a l’escenari de la Ciutadella de Roses?

A mi no m’agrada dir-li concert, prefereixo dir-li xou. És un espectacle, on la gent ve a desconnectar i viure moltíssimes experiències més enllà de la música. Sempre busco emocionar la gent i no deixar ni un moment de distracció, i que el públic tingui tota l’estona els ulls sobre l’escenari. A tots els concerts hi ha sorpreses.

I què se li presenta en el futur?

Hi haurà nova música, un nou disc a l’octubre que es dirà «Un secreto al que gritar». Seria aquell secret que tothom té dins i que fa que pugui cridar-lo, sentir aquesta eufòria quan t’expliquen allò que t’agrada escoltar.