Des dels seus inicis, el 1987, el Festival Castell de Peralada ha mantingut una aposta clara pel talent i la innovació. S’ha allunyat de la comoditat que li hauria permès programar espectacles consolidats i ha optat en moltes ocasions pel risc i la creativitat sense renunciar a portar primeríssimes figures mundials a l’Empordà. Aquesta voluntat d’excel·lència, marcada per qui en va ser la impulsora, Carmen Mateu, i pels responsables de la programació, s’ha mantingut any rere any fins que aquesta cruel i inesperada pandèmia que el 2020 va assolar el planeta va obligar a suspendre l’any passat una edició en la qual s’havia treballat durant molt de temps.

La Fundació Castell de Peralada va assegurar que el festival tornaria i, tot i que la Covid-19 obliga encara a determinades restriccions i a limitar aforaments, aquesta 35a edició del Festival Castell de Peralada tornarà a convertir aquest poble empordanès en el centre de les mirades del món de la lírica i la dansa per l’alta qualitat dels espectacles programats. Del 16 de juliol a l’1 d’agost Peralada esdevé l’escenari on habiten les emocions. I no en faltaran, des de la inauguració mateix, amb el retorn del Béjart Ballet Lausanne a l’auditori del castell.

La dansa hi portarà el Ballet de Barcelona i Ballet Under the Stars. Així mateix, trepitjaran aquest escenari grans noms de la lírica, com el tenor Benjamin Bernheim o la soprano noruega Lise Davidsen. La Tosca de Puccini, amb el cor i orquestra del Teatro Real de Madrid, emocionarà el públic de Peralada, així com l’Orlando de Händel, i Javier Camarena amb l’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu de Barcelona. També hi actuaran Rufus Wainwright i Sílvia Pérez Cruz, i hi haurà un espectacle d’òpera per a joves en clau d’humor, amb les joves veus guanyadores del Premi Extraordinari Festival Castell de Peralada del concurs Tenor Viñas.

I tot això, amb exposicions i espais de pensament i reflexió sobre la dansa. L’edició està dedicada a la figura d’Artur Suqué, desaparegut aquest abril, un home apassionat de la cultura que va ser una peça clau –juntament amb Carmen Mateu– en la voluntat d’impulsar el festival sota el mecenatge privat de la família. Una voluntat que mantenen intactes els fills dins de la política de responsabilitat social seu grup econòmic.