Torna el Festival Castell de Peralada, en la seva 35a edició, amb una programació plena de noms familiars pel públic. Aquesta fidelitat dels artistes és quasi sorprenent i el seu director artístic, Oriol Aguilà, creu ser coneixedor del secret: «Un festival com aquest, d’iniciativa privada, que tira endavant per la filantropia d’una família, en un lloc tan meravellós, és molt inusual i, per això, tothom vol tastar aquesta experiència».
És potser per com d’increïble ha estat tot el que hem viscut que el festival ha apostat perquè l’espectacle inaugural, que es fa els dies 16 i 17 de juliol, el condueixi la companyia Béjart Ballet Lausanne amb un espectacle extraordinari que ja es va poder veure a Peralada fa uns anys, Ballet for Life o Le presbytère. Aquesta combinació sorprenent de la música de Queen i de Mozart com a teló de fons d’unes coreografies impactants és potser el secret d’un muntatge que fa vint-i-quatre anys que va imaginar Maurice Béjart, en aquest cas en resposta a una altra pandèmia, la de la sida, com un cant a la vida, un acte d’amor. «És realment excepcional», qualifica el director.
La dansa, l’art que tant estimava Carmen Mateu, és present amb molta força al programa. Així, Peralada li dona l’oportunitat al Ballet de Barcelona, una companyia molt jove i amb molta empenta i valentia. Debuten amb Perspectives, un viatge pel món del somni i la transformació, amb la música de Txaikosvski, i sota la direcció artística de Chase Johnsey, qui ha trencat motlles dins la dansa clàssica. Ho fan el 22 de juliol estrenant també un espai nou, el Mirador i sobre una gran passarel·la.
Si una nit es preveu màgica, aquesta és la del 23 de juliol quan es presenta Under the stars, un homenatge a Carmen Mateu però també a totes les ballarines, al seu talent i perseverança. En aquesta nit única, el públic té el privilegi de veure sobre l’escenari grans noms de la dansa: Lucía Lacarra, Dores André, Ada González, Maria Khoreva i Iratxe Ansa, Premi Nacional de Dansa 2020. Al seu costat Matthew Golding, Xander Parish, Jorge García Pérez i Igor Bacovich. Junts donen vida a coreografies clàssiques però també més recents.
La dansa dona pas a les aclamades nits de lírica i òpera. La del 24 de juliol la protagonitza el jove tenor francès Benjamin Bernheim, reconegut per la seva tècnica impecable i una veu plena de colors i matisos. També a l’església del Carme, el 31 de juliol debuta una de les veus més desitjades del món, Lise Davidsen qui des del 2019 només fa que conrear èxits arreu del món. Aclamada com la veu wagneriana del moment, és una de les sopranos liricodramàtiques més completes de l’actualitat i, pels organitzadors del festival, tot un privilegi tenir-la. L’altra gran recital és el del tenor mexicà Javier Camarena, presidint la gala del 35è aniversari del festival amb el qual també es clou l’edició l’1 d’agost. Camarena està considerat el millor tenor del món. Just, de fet, acaba de guanyar l’Opera Award al millor intèrpret operístic. A Peralada té previst oferir un programa variat amb música de Delibes, Bizet, Donizetti, Mozart i Puccini.
L’òpera tampoc falta en aquesta edició. Cal destacar, per damunt de tot, la nova producció del festival: una versió de l’Orlando de Händel dirigida per Rafael R. Villalobos. Al seu costat, el contratenor Xavier Sabata, la soprano Sabina Puértolas, el baríton José Antonio López, entre altres, juntament amb la formació de escala internacional i ben coneguda pel públic del festival, Vespres D’Arnadí. Aquest Orlando lluminós i musical, que es representa el 30 de juliol, proposa una mirada femenina al voltant del grup de Bloomsbury i la seva influència en la cultura contemporània.
L’altra producció operística és Tosca de Puccini, en versió concert, però amb un elenc que ningú podrà oblidar: Sondra Radvanovsky, Jonas Kaufmann i Carlos Álvarez. Els acompanyen en aquesta vetllada, que es fa el 25 de juliol, el cor i l’orquestra titular del Teatro Real sota la direcció de Nicola Luisotti. La darrera proposta operística és Followers, un recital en clau d’humor, un recorregut històric per famosos temes de la lírica, però dirigit al públic jove, aquell que menys atret se sent pel món de la lírica. És, doncs, un repte majúscul que comparteixen tots els programadors actuals de música clàssica i lírica. «Volem donar entrada al públic jove, que coneguin el paratge i la destinació, què és Peralada; i ho fem més amb codis audiovisuals i amb clau més fresca i més d’humor, volem que vinguin i tinguin ganes de repetir». Qui ho intenta és el jove baix valencià Manuel Fuentes i la mezzosoprano Olga Syniakova, junt amb un mestre de cerimònia peculiar, un youtuber. Tots sota la batuta d’Albert Estany, el 27 de juliol.
Una altra delicatessen és la interpretació de la cantata pastoral de Händel, Aminta e Fillide, amb el mestre William Christie, l’1 d’agost. Al capdavant del llegendari conjunt instrumental i vocal, Les Arts Florissants interpreten aquesta peça, una de les cantates del compositor alemany més ambicioses. El text ens parla de l’amor del pastor Aminta cap a la nimfa Fillide, personatges interpretats per les veus de les sopranos Jessica Niles i Shaked Bar.
Per cloure el cartell, el 24 de juliol, destaca l’actuació de Rufus Wainwright presentant el seu darrer treball Unfollow the Rules acompanyat només pel seu piano. També torna Sílvia Pérez Cruz, el 31 de juliol, amb un espectacle únic, Farsa (género imposible) amb el ballarí Andrés Corchero. Es tracta de composicions creades per ella mateixa, en diàleg amb altres disciplines artístiques i que respon a la inquietud de l’artista en relació amb la dualitat del que es mostra i el que realment som.
Afegir que aquesta edició també serà la del record a Artur Suqué, qui va morir fa uns mesos. «Ell s’estimava moltíssim el festival, com també Carmen Mateu; li dedicava totes les hores del món, anava a totes les nits de festival perquè tot sortís com un rellotge. Li donava un sentit i una vida important, és absolutament necessari i just dedicar-li», conclou Aguilà.
