![Jordi Puig i Sebastià Roig publiquen "Robots"](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/1ec9c7fb-8f92-4d98-87ab-2f294b3483e1_16-9-aspect-ratio_default_0_x286y326.jpg "Jordi Puig i Sebastià Roig publiquen "Robots"")
A vegades fem coses sense saber ben bé perquè les fem. Això és el que li va passar a principis del 2009 al fotògraf Jordi Puig. Fascinat per una exposició sobre robots que s’exhibia al Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, va decidir retratar, un a un, el quasi mig miler de peces del fons del museu i de la col·lecció Luis Reina. Dotze anys més tard, tot allò ha pres sentit amb la publicació del llibre Robots, el tercer volum de la col·lecció «El món segons Jordi Puig» (Úrsula Llibres), on el creador recopila totes les seves obsessions, convertides ja en passions.
El periodista Sebastià Roig ressegueix, en el magnífic text introductori, la història dels robots i, fins i tot, apunta els orígens d’aquesta paraula que prové «d’una adaptació del mot txec robota que equival a treball forçat o esclavitud» i com es va universalitzar. L’acompanyen, tot seguit, una àmplia profusió d’imatges de robots fetes per Jordi Puig, posades en context en la coberta desplegable exterior, un retaule extraordinari d’enginy i color: tant els robots clàssics de llauna que porten bojos als col·leccionistes com d’altres fets amb plàstic i que Puig reivindica aferrissadament i amb constància «per la noblesa del material». És la mirada del fotògraf la que parla, atret pels poderosos colors que emanen aquests petits artefactes, molts dels quals d’origen japonès. «És fruit de l’obsessió que tenen històricament per la màquina», comenta Puig qui recorda que van ser el poble nipó el que va tenir la brillant idea de convertir els robots en una joguina per infants, generant una gran indústria. El fet que els robots esdevinguessin una joguina, afegeix Puig, suposava «enfrontar el nen amb la modernitat, amb la màquina».
Allò que més atrau a Jordi Puig, però, «és la humanitat que tenen aquests objectes, molts dels quals ens poden crear emocions, tenen mirades que podem identificar clarament i que ens interpel·len». El fotògraf no amaga que, a ell, fins i tot, li inspiren una tendresa especial. Analitzant el fenomen de més a prop, Puig s’ha adonat que la gran majoria de robots són personatges inventats o inspirats en dibuixos animats o en el món del cinema. «Els nens, quan juguen amb ells, inventen noves històries, és com si fos un bucle que es va reproduint», interpreta el fotògraf tot matisant que es tracta «de personatges de ficció que quan els construeixen passen a ser reals i s’utilitzen perquè el nen creï uns altres personatges de ficció». Una història que no té fi.
