El 23 de febrer del 2008, el poeta i crític d´art Josep Palau i Fabre va morir. Just aquest divendres es compliran, doncs, deu anys de la seva absència. Immersos dins els actes de l´Any Palau i Fabre, la companyia Taller de Teatre de Figueres porta a escena a la Sala La Cate, coincidint amb la data, 'Viure en l´alquímia del ser', un espectacle de producció pròpia gestat a partir de textos poètics i teatrals i contes d´aquest alquimista de la paraula. Serà a partir de les 21.00 hores.
Fa deu anys, la formació ja va crear un muntatge a partir dels 'Poemes de l´Alquimista' (1952). Aquella va ser una primera aproximació a la figura d´un dels escriptors més desconeguts, cabdals i complexos de la literatura catalana. "És un filòsof que afirma ser el seu propi experiment; és un gran alquimista que s´emmiralla en Ramon Llull i Arnau de Vilanova i això no és casual", apunta Magda Bosch, directora del nou muntatge.
Palau i Fabre, un creador culte, pulcre, rigorós i curiós, va mantenir sempre una actitud vital i creativa molt antisistema que "defugia l´encotillament" que marca la societat. Ho afavorí la seva estada de quinze anys a París. Allí és on publica Poemes de l´Alquimista i es deixa empeltar de dramaturgs que l´influïren molt com Antonin Artaud o d´artistes com Pablo Picasso, de qui fou un gran estudiós. Després d´aquell període a la capital francesa, torna a la Catalunya "colonitzada" i s´instal·la a Grifeu, a Llançà, on segueix cercant "aquell jo que el captiva i el llaura, alhora". "L´home és un animal que es busca", deia el poeta.
Per Palau i Fabre, era necessari un aprofundiment de la paraula, "l´instrument de més precisió que m´ha estat donat per a conèixer-me". "La seva vida és la seva paraula i la seva paraula la seva vida, però a partir de diferents miralls", apunten des de Taller de Teatre. La teoria dels miralls o la dels colors, com molts altres elements de la seva obra, també es reflecteixen en el muntatge. Abordar Palau i Fabre no és senzill, requereix una predisposició del lector-espectador per enfilar i seguir el viatge d´exploració que ell va fer.
Impregnat dels seus personatges
La manera com Palau i Fabre viu el procés literari és del tot compromesa: ell, sempre, es posa a la pell de tots els personatges que crea, "s´impregna fins al moll de l´os" quelcom que esdevé un fort trasbals personal. Aquest tret quedarà ben palès divendres, quan els nou actors que pujaran a escena seran, cadascun d´ells, Palau i Fabre. Es podran, doncs, escoltar fragments dels seus 'Contes despullats' i, per descomptat, de 'Teatre de Don Joan', una obra diversa que ben pocs directors s´han atrevit a representar.
Un dels elements a destacar del muntatge que es presenta a Figueres és la música en directe d´Albert Cuevas, "un altre alquimista", que anirà fluint al llarg de l´espectacle. A més, es completarà amb escenografia amb simbologia realista i onírica, així com elements que remeten als artistes i l´imaginari dels autors i escenaris dels quals es va empeltar com Baudelaire o Freud.
Per fer possible aquest muntatge, dirigit per Magda Bosch, s´han unit sensibilitats. Així, els nou actors són: Lluís Bosch, Gerard Carrión, Gil Campayo, Carmeta Gifre, Gemma Gumbau, Elena Heredia, Quim Llauger, Josep Antoni Tudela i Anna Turró. Completen l´elenc el músic Albert Cuevas; Alfons Gumbau a la il·luminació; Sílvia Cortada (cal·ligrafista); Jaume Illa (disseny cartell); les productores Núria Bassagañas i Maria Pallejà; Emma Guillamet i Montse Bofill (regidores) i la col·laboració del fotògraf Jon Iker Aizpun.
Per aprofundir una mica més en l´univers de Palau i Fabre, la biblioteca de Figueres exhibeix, fins al 3 de març, una exposició itinerant de la Institució de les Lletres Catalanes. La vigència del seu pensament podria posar llum, fins i tot, en aquests temps convulsos que viu el país i no repetir els mateixos errors. Només cal llegir 'Mots de ritual per a Electra'.
