Pep Tosar reconeix obertament la seva admiració per l´obra, la menys coneguda, de Lorca, però també per la persona. Per apropar-nos a les "parts lluminoses" de la seva vida, ha gestat l´espectacle, 'Federico García', que aquest divendres es veurà a les 21.00 hores a La Cate de Figueres.
Després de biografiar a escena poetes com Blai Bonet, Guillem d´Efak o Vicent Andrés Estallés, Pep Tosar afronta la figura de Lorca a Federico García, un muntatge elogiat per la crítica i el públic. En aquesta entrevista ens explica alguns detalls del muntatge.
Per què va voler crear aquest nou espectacle sobre Lorca?
Lorca sempre m´havia resultat molt atractiu, no només per la varietat de la seva obra dramàtica, sinó també per la seva prosa i experiència vital. Feia molt temps que el tenia pendent de teatralitzar i adaptar amb aquest llenguatge que m´he anat inventant.
Quin enfocament li ha donat?
El muntatge es configura amb un vídeo documental on vaig reunir cinc especialistes en la seva obra i també una familiar seva, de les poques persones vives que el va conèixer. Tots ells estan dins un tren dels anys 30 i fan un recorregut de Madrid a Granada, l´últim viatge de Lorca. Aquesta part s´insereix estructuralment segons els diferents palos de flamenc que s´interpreten. Hi ha un bailaor i la meva veu donant veu a la poesia, la prosa, les cartes... Alguns periodistes diuen que faig docudrames multidisciplinaris i és molt encertat, malgrat que sona fatal.
Per què l´ha titulat Federico García sense Lorca?
Per defugir la idea del mite, del màrtir. M´interessava trobar l´ésser humà amb els seus dubtes, pors, alegries i penes. I això és detectable en totes les parts de l´espectacle.
Quins textos va seleccionar?
Hi ha molts fragments de tota la seva obra coneguda però menys popularitzada. Jo em trobo molt més interessat i proper al seu assaig Teoría y juego del duende que no dels drames rurals com La casa de Bernarda Alba o del teatre impossible. En tots els espectacles que he fet, he intentat seguir aquesta guia, apropar l´espectador a allò més reconeixible, no a l´heroi o al mite ja conegut.
Cal temps per cosir-ho tot.
En un espectacle com aquest, la feina intensa és l´escriptura. Jo i Evelyn Arévalo ens vam passar quatre mesos amarrats a una taula amb munts de documents i bibliografia entorn de la seva vida. Vam viure obcecats per sintetitzar-ho en un espectacle d´una hora i mitja i que tot esdevingués intensament narratiu: des del ball, fins a la música, la guitarra, les imatges i el text.
És el primer cop que utilitza el flamenc en un espectacle.
Sí, i això que m´agrada molt. Em va caldre estudiar molt per partiturar, però ha estat una feina intensa però molt disfrutada.
El ballarí és l´eix de l´obra.
Això és comú amb els anteriors espectacles. El ballarí sintetitza metafòricament el personatge. Malgrat no dir ni una frase, totes les expressions i semàntiques que genera cada un dels llenguatges van a parar al ballarí. Ell reuneix totes aquestes notes i es converteix en la melodia.
Quin objectiu s´ha marcat?
El meu apropament a Lorca és totalment professional despertat per l´admiració i la passió. En cap moment ha estat divulgar l´obra d´un poeta. No crec tenir aquest poder, però l´espectador pot redescobrir coses molt simples però igualment intenses, experiències vitals seves, part de la seva obra literària enfocada des d´un punt de vista diferent. Posem el focus a totes les parts de la seva vida, les parts lluminoses. No posem l´èmfasi en el seu assassinat pel franquisme, si no en el com i el perquè s´arriba a aquesta situació. No podem oblidar que ell és el més famós dels més de cent mil morts enterrats a les cunetes. Ell és el representant internacional de tot aquest dolor no resolt.
