L´home és un ésser conflictiu, incapaç d´aprendre dels errors. Les guerres i les seves conseqüències en són el cruel testimoni. Per denunciar-ho, ha nascut l´espectacle 'Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer)' que aquest dimecres, a 2/4 de 9 del vespre, es pot veure a La Cate de Figueres. En paraules de l´actriu Lali Barenys, coprotagonista i guionista del muntatge juntament amb el músic Carles Beltran i la cantant Namina, és "un cop de puny a l´estómac que vol ser un revulsiu".
L´origen de l´espectacle, que servirà per recordar la caiguda de Figueres en mans de les tropes franquistes el febrer de 1939, neix arran d´una altra iniciativa relacionada amb els refugiats, sorgida l´any passat a Barcelona, Paraules de refugi. Els bons resultats van animar Barenys, juntament amb Beltran, a fer-lo extensiu al tema de les guerres, "denunciar aquesta manera de gestionar els conflictes que existeixen i existiran sempre". Tal com diu Barenys: "som éssers humans racionals, emotius, però hem de trobar una altra manera de fer".
'Maleïdes les guerres', que recomana, fins i tot, l´Institut de la Pau, cus, amb un fil invisible, poemes, fragments de textos, cançons i músiques d´autors com Luís Aragon, Auden, Jordi Coca, Vicent Andrés Estellés, Ovidi Montllor, Joan Oliver (Pere Quart), els Manel o Bob Dylan, entre molts altres. Les veus són diverses i evoquen "com els artistes busquen la manera de denunciar-ho, de relatar-ho", apunta Barenys que, durant el procés, s´ha sorprès, fins i tot, en copsar com molts d´ells comparen la destrucció o la barbàrie amb la bellesa de la naturalesa. "Això que fem és contranatura", reflexiona l´artista.
Alguns dels textos evoquen guerres concretes com la Guerra Civil espanyola i el seu trist exili en veu de Pere Quart. Aquest moment històric, durant el qual el nostre poble fou l´exiliat, enllaça amb la crisi dels refugiats, un moment històric d´incrèdula incomprensió.
Revolta pacífica
Maleïdes les guerres no resta tampoc al marge d´allò que està vivint Catalunya. Per això reflecteix també "la revolta pacífica que estem fent com a poble", comenta Barenys. En aquest context, el muntatge es va interpretar a Brussel·les amb motiu de la gran mobilització del poble català.
El muntatge, que es podrà veure a l´abril al Festival Barnasants, impacta molt a l´espectador perquè l´interpel·la obertament. Això no estranya Barenys: "toquem l´emoció directa". Dins tot plegat, però, s´hi amaga un missatge d´esperança. "Cal perseverar, fer les coses des de l´amor a la naturalesa i entre nosaltres". "És indiferent veure morts a quatre mil quilòmetres o davant de casa nostra, ens està passant a tots nosaltres com a societat", reflexiona l´actriu que és del parer que "disposem d´armes de construcció massiva i aquestes som nosaltres mateixos, el nostre dolor".
