«Transoceánicas», una reivindicació del gènere epistolar

Les cineastes, la catalana Meritxell Colell Aparicio i l'argentina Lucía Vassallo, presenten al D'A Film Festival Barcelona 'Transoceánicas', una cinta en la qual reivindiquen el gènere "epistolar" i el posen en relació amb el llenguatge cinematogràfic. La pel·lícula, com explica Colell en una entrevista amb l'ACN, també tracta sobre "les distàncies, l'amistat, el pas del temps, les transformacions i la necessitat de comunicar-se", afegeix. El llargmetratge es projectarà a la secció Un impulso colectivo aquest dimecres al Teatre del CCCB i aquest dijous al Zumzeig. A partir de dijous també es podrà veure a través de Filmin.

Colell explica que la pel·lícula sorgeix del seu desig i el de Lucia Vassallo de fer del cinema un espai de trobada malgrat la distància que les separa. Es van conèixer el 2012 en una sala de muntatge. Vassallo a la seva primera pel·lícula com a directora parlava de tornar a Buenos Aires després de deu anys vivint a Barcelona i Colell just feia poc que tornava de la capital argentina. Des de llavors va néixer una amistat, van fer tres pel·lícules juntes i després de veure que l'oceà no es tan fàcil de creuar, van decidir "començar a enviar-se presents en forma d'instantànies i de cartes escrites. "A poc a poc es va anar construint la pel·lícula de forma inconscient".

El periple de 'Transoceánicas' va arrencar a principis de l'any 2015 i abasta quatre anys i mig. El resultat, afegeix, és "un mosaic de postals escrites i filmades".

La directora de 'Con el viento' admet que han volgut ser honestes amb el principi i motor de la pel·lícula: que "el cinema travessi la vida i la vida travessi el cinema per vincular-se" i fer-ho també amb la ciutat que havia deixat cadascuna, Vassallo, Barcelona i Colell, Buenos Aires, i respectar la cronologia de les cartes. De fet, la pel·lícula està composada per cartes escrites en simultani amb "cartes filmades que entren en ressonància" amb el text.

Colell relata que l'impuls primer de la pel·lícula són les imatges: "Jo tenia molt desig de veure els arbres de Buenos Aires i ella, el mar" de Barcelona. La codirectora apunta que les dues tenien molt present el cinema de Jonas Mekas i el projecte 'Correspondències' impulsat pel CCCB.

Quan Colell i Vassallo es van plantejar donar-li forma volien reivindicar el gènere "epistolar" i posar-ho en relació amb la imatge i amb el so perquè tot cobra una altra dimensió. "No teníem una estructura prèvia de cadascuna de les cartes ni cap estructura de pel·lícula. Volíem filmar el dia a dia, des del desig, i que fos l'atzar i el temps qui posés en relació les imatges i la paraula".

D'A

Colell admet que li fa molta il·lusió de poder presentar 'Transoceánicas' al D'A Film Festival Barcelona, poder-la compartir de forma col·lectiva a les sales de cinema i més en aquest moment. La pel·lícula es projectarà a la secció Un impulso colectivo aquest dimecres al Teatre del CCCB i aquest dijous al Zumzeig. A partir de dijous també es podrà veure a través de Filmin.