Les 10 millors pel·lícules de Kirk Douglas

D'aquesta xifra gairebé també centenària d'interpretacions, el públic és capaç de nomenar, de forma gairebé automàtica les seves pel·lícules més icòniques, com 'Espartac' i 'Senderes de glòria', totes dues de Stanley Kubrick; 'Captius del mal' de Vincente Minnelli; o 'El gran carnestoltes' de Billy Wilder.

Però, quins són els millors papers de Kirk Douglas? Doncs bé, Va ser el propi Kirk Douglas qui, en una entrevista concedida a The Hollywood Reporter en l'estiu de 2012, va respondre a la pregunta del milió.

El llegendari actor va tirar la vista enrere i va repassar la seva filmografia per a triar les 10 pel·lícules de les quals se sent més orgullós i explicar, amb les seves pròpies paraules, per què aquests films van marcar la seva carrera.

Aquestes són, en rigorós ordre cronològic, les deu millors pel·lícules de Kirk Douglas... segons Kirk Douglas.

'L'ídol de fang' (1949), de Mark Robson

"Mai vaig pensar que (aquest treball) fos tan dur fins que vaig fer 'L'ídol de fang'. La meva virtut no és ser fotogènic, així que m'agradava interpretar als dolents, tractava de trobar una cosa bona en ells i això mantenia el meu contacte amb el públic".

'El trompetista' (1950), de Michael Curtiz

"Recentment, el meu fill, Michael Douglas, em va cridar des de les Nacions Unides, on estava assistint a una reunió. I ell em va dir: 'Papà, vaig conèixer a una mena d'Àfrica que és probablement el millor trompetista del món, i em va dir: Saps?, després de veure al teu pare en 'El trompetista' em vaig interessar per la trompeta'".

'El gran carnestoltes (1951), de Billy Wilder

"Pensava que Billy Wilder era un director tan brillant... El meu personatge era difícil de manejar, així que li vaig preguntar si havia de baixar el to una mica i ell em va dir que fes el contrari".

'Brigada 21' (1951), de William Wyler

"Lee Grant va tenir un petit paper, una lladre, en 'Brigada 21', i va obtenir una nominació a l'Oscar. És una noia meravellosa. I, anys més tard, va dirigir a Michael i a mi i a tota la nostra tropa en una foto de família".

'Captius del mal' (1952), de Vicente Minnelli

"És complicat fer una pel·lícula sobre pel·lícules ... Estem molt prop d'elles. Però 'Captius del mal' era molt bona. I Llana Turner, crec, va fer el seu millor treball, ella estava molt bé. Jo també estava bé!".

'Vint mil llegües de viatge submarí' (1954), de Richard de Fleischer

"Jo cantava en aquesta pel·lícula! Per a un tipus que no pot cantar, cantava molt. [Canta] 'Tinc una balena de contes per a contar-li, nois!' ... Tots els nois d'aquella època coneixien aquesta cançó. Van fer un disc professional i vaig dir en una entrevista que el meu amic Frank Sinatra estava gelós de mi".

'El boig dels cabells vermells' (1956) de Vicente Minnelli

"Actuar és fer creure. Mai penso que sóc un personatge, vull que creguis. Però amb 'El boig dels cabells vermells', em vaig involucrar tant amb Van Gogh... era realment aterridor, perquè sentia que el personatge m'estava avançant... Va ser una experiència molt, molt interessant. Mai m'he sentit així en cap altra pel·lícula".

'Senderes de glòria' (1957), de Stanley Kubrick

"Vi una petita pel·lícula que Stanley Kubrick havia fet ['Atracament perfecte', de 1956], i vaig dir: 'Ell és molt talentós'. Ho vaig cridar i li vaig dir: 'Tens altres projectes? Sí, tinc un, però ningú vol fer-ho'. I em va enviar Senderes de glòria. Li vaig dir: 'Stanley, aquesta pel·lícula no farà un centau, però hem de fer-lo'"

'Espartac' (1960) de Stanley Kubrick

"Estaba intrigat amb el personatge d'Espartac, i només havia de fer-lo. Al mateix temps, estàvem passant per un període terrible, l'era del senador McCarthy ... Estic molt orgullós que Espartac trenqués la llista negra [donant al guionista inclòs en la llista negra Dalton Trumbo, títols de crèdit], perquè això era molt important ... Va succeir en el moment adequat per a mi. Jo era prou jove com per a ser ximple... És bo fer una pel·lícula que la gent gaudeix i que fa alguna cosa".

'Els valents caminen sols' (1962), de David Miller

"M'encanta el personatge i la seva relació amb el seu cavall. Sempre considero que és la meva millor pel·lícula. No va ser un gran èxit. Ha arribat a ser més una cinta de culte... De nou, Dalton Trumbo va escriure el guió. Va ser l'única vegada que mai canviem una paraula; Era perfecte, com un forat en un".