Les pel·lícules de Disney tenen un paper molt important en la infància de diverses generacions. Cintes inoblidables com 'El Rei Lleó', 'Peter Pan' o 'El Llibre de la Selva' han acompanyat a milers de nens al començament del seu llarg camí cap a la maduresa i els no tan petits encara les recorden amb nostàlgia.

No obstant, hi ha un detall comú a la gran majoria de les obres de Disney: les seves històries estan basades en obres anteriors, tot i que presenten una versió 'edulcorada' per a nens, ometent certs detalls que podrien resultar traumàtics. En algunes pel·lícules aquesta "trampa" està més present que en altres, però en la pràctica totalitat de les obres de la factoria Disney es poden trobar canvis respecte a la versió original.

La ventafocs

Inoblidable pel·lícula de Disney estrenada el 1950, 'La Ventafocs' està basada en una història del mateix nom inclosa en l'obra 'Les Contes de ma mère l'Oye' (Els contes de Mama Oca), escrita per Charles Perrault el 1697. També va ser publicada una versió dels germans Grimm, entre moltes altres.

La diferència pel que fa a algunes obres anteriors és senzilla. En el conte original, Ventafocs no s'enamora del príncep, sinó que aquest la persegueix incansablement fins que la arracona perquè es casi amb ell, després d'haver escapat en diverses ocasions gràcies a la màgia. Al final, el príncep fa empastifar les escales del palau amb brea i una de les sabates de la Ventafocs es queda enganxat. El príncep comença llavors la cerca d'una donzella a la qual la sabata li calci perfectament, fins que troba la Ventafocs i la pren com esposa.

El geperut de Notre Dame

Aquesta pel·lícula és una adaptació d'una obra del segle XIX escrita per Víctor Hugo, 'Notre Dame de París', que presenta una versió més fosca i sinistra que la de Disney. En la novel·la de Víctor Hugo, Quasimodo és una persona deforme i sorda, que al llarg de la història segresta a Esmeralda, mata a diverses persones per error i llança a Frollo al buit des del campanar quan descobreix que ha manat penjar a la seva estimada .

Al final de la novel·la, un grup de soldats troben l'esquelet de Quasimodo abraçat al d'Esmeralda, en una macabra versió de l'amor que hauria traumatitzat als més petits d'haver arribat a la gran pantalla.

Pocahontas

Aquesta pel·lícula, ambientada en temps de colonització, està basada en els diaris de l'explorador John Smith, escrits a principis del segle XVII. L'obra de Disney, a més de blanquejar el genocidi comès pels colons a Amèrica, presenta una versió de la història en la qual Smith i Pocahontas s'enamoren, cosa que, segons els diaris, mai va passar.

En realitat, ella tenia 10 anys i es dirigia a ell, que tenia 27, com "pare". Pocahontas va arribar a salvar la vida de John Smith en la realitat, però mai van viure aquest romanç que es descriu a la pel·lícula infantil.

El llibre de la selva

En la pel·lícula protagonitzada per Mowgli, Baloo i Bagheera, Disney va reduir la dosi de violència que era present en el relat original, escrit per Rudyard Kipling. En aquesta faula, Mowgli és educat a pallisses per un Baloo molt diferent a l'entranyable ós cantor que presenta la pel·lícula infantil. El nen protagonista també arriba a destruir diversos poblats humans en la versió original.

A més, Disney va introduir un detall que va generar una gran controvèrsia, el rei dels simis. En aquesta versió cinematogràfica, el personatge presenta una gran quantitat d'estereotips negatius dels negres i sembla obsessionat amb ser com Mowgli. Aquesta és una de les moltes acusacions que ha rebut el cinema de Disney de difondre missatges amb tints xenòfobs o masclistes.

Aquestes no són les úniques pel·lícules que han variat la seva versió de l'original, més aviat al contrari. Obres com 'Mulán', 'Peter Pan', 'Aladdin' o 'Hèrcules', entre moltes altres, són exemples de com Disney alleugeria certes històries tradicionals per adaptar-les al públic infantil, i així evitar enviar missatges traumàtics.