Si hi ha una festa a Sant Pere Pescador que té un arrelament extremadament fort al poble és, sense cap mena de dubte, l'arrossada de Carnaval. Molts, sobretot els veïns de més edat, la coneixen popularment com la «Sopa». «Hi ha gent que fa vint-i-cinc anys que ve a remenar l'arròs o que venen dissabte a netejar les sèpies o els musclos a l'escola», expliquen els membres de la junta dels Pencaires de Carnestoltes, renovada fa tres anys. Aquesta unió entre persones amb una dilatada implicació dins la festa i les que ara han decidit tirar del carro, en espera de passar el relleu a les generacions més joves, li aporta a aquest àpat col·lectiu un component emocional únic.

Quelcom que volen deixar clar els set membres de l'actual junta -Josep Maria Poch, Pep Ortiz, Maribel Olmos, Dolors Orri, Margarita Cabaño, Andreu Donat i Violant Vila- és que -«sense el suport de tots aquells que els han precedit i de tota la gent gran que va recuperar la festa, de tots aquells que col·laboren cada any i, per descomptat, de l'Ajuntament»- la continuïtat de l'arrossada hauria estat impossible. Ells van prendre el testimoni de l'anterior junta, «una colla molt maca», que va estar-s'hi uns vuit anys i que es cuidava de tots els actes del Carnaval. Van decidir implicar-se perquè volien «que això no es perdés». «Tots ens sentim molt santperencs», argumenten. El respecte a la tradició heretada, doncs, el preserven fins al darrer detall. En aquest sentit, han mantingut «la mateixa trajectòria perquè tot segueixi igual». Tan igual que, fins i tot, es mantenen rituals com fer l'emblemàtica rifa amb la Ruperta -una roda de bicicleta- d'en Salvador Comas, Vadó, una de les persones més implicades en la recuperació de la Sopa a Sant Pere fa quaranta-dos anys.

Comas explica com «abans de la guerra civil, a Sant Pere, ja es feia la tradicional Sopa». Després del conflicte bèl·lic, però, el Carnaval es va anar organitzant de forma irregular, un any sí, un any no. Però, un dia, algú va encendre la guspira per recuperar la festa de forma seriosa. «Buscàvem gent que estigués disposada a, si hi havia pèrdues, fer-se'n càrrec», explica. Va ser tal la resposta popular, entre els veïns que es varen apuntar, que varen arribar a les setanta persones. Així, el 1974 es va fer Carnaval i un any després es va afegir l'arrossada.

Els primers anys, per fer l'àpat, s'utilitzaven una trentena de perols d'aram. D'aquí li venia el nom de Sopa. «Nosaltres, però, no en teníem i era molt difícil trobar-los, així que anàvem pels pobles veïns, per les cases que mataven el porc, demanant a tothom que ens els deixessin», recorda Comas. Els perols, primer, s'escalfaven amb llenya. Més tard, tot es va anar modernitzant. Així, una dècada més tard, l'Ajuntament va adquirir deu paelles de ferro, fetes expressament a Olot, amb les quals, a cadascuna d'elles, es pot cuinar per a quatre-cents comensals.

Als inicis, la junta dels Pencaires anaven, tots els vespres i caps de setmana, a captar diners entre els veïns del poble. «Amb això pagàvem una part de la despesa», comenta Comas. La resta es finançava amb una quina.

El naixement de la Ruperta

El naixement de la Ruperta

Però un any van tenir un problema. «Se'ns van presentar els Mossos, ens van dir que era il·legal fer-la fora de Nadal i ens van posar una multa de cent milions de pessetes», recorda. Al final, després de molts recursos, la multa es va reduir a 25.000 pessetes. «Vaig anar a Joc i els vaig dir que nosaltres treballàvem per res i que no teníem recursos», diu. La quina, aleshores, es va reconvertir en una rifa menor. «Ens van dir que havia de ser com una ruleta», comenta. Així va ser com va aparèixer la Ruperta, una roda de bicicleta que Comas tenia per casa i a la qual va col·locar-li deu números (es pot veure a la imatge de l'esquerra). I fins avui. Comas adverteix que, si et toca algun dels tres lots que sortegen, «amb un sol cotxe, no te l'emportes».

Comas reconeix que ell sempre «ha viscut molt aquesta festa» que està molt ben organitzada i que atrau gent de tot arreu al Parc del Riu, un lloc «emblemàtic» on sempre s'ha fet, a excepció de tres anys que «el vam treure d'allà, fent-lo a la plaça que hi ha a l'entrada i ens vam equivocar», reconeix. I, en tot aquest temps, només l'han suspès dues vegades. Cal dir que, si plou, intenten sempre fer-lo la setmana següent.

L'organització de l'arrossada és, doncs, una tasca d'equip, quelcom que fa poble. Com reconeixen des de la junta, «sort en tenim de la gent que cada any ve a netejar la sèpia, els musclos, a tallar la ceba... i sort dels que venen diumenge a ajudar a muntar i desmuntar, a remenar la paella...». Habitualment, es decideix el mateix dia quantes paelles es faran, tot veient el temps i l'assistència. Per exemple, l'any passat, se'n van fer només vuit. Això, però, no impedeix que tot el material que s'utilitza ja estigui comprat: 100 quilos de musclos i sèpies, uns quaranta sacs d'arròs de cinc quilos, costelló, salsitxes, gambes, entre altres. «El que sobra mirem de col·locar-lo com podem», reconeixen. Les xifres són importants: fa dos anys van servir a unes 2.500 persones i l'any passat, a unes 2.100.

Amb les cadires, les taules, els plats i els coberts

Amb les cadires, les taules, els plats i els coberts

Tothom és benvingut a l'arrossada de Sant Pere. Només se'ls exigeix portar taula, cadires, plats i coberts i, sobretot, no moure's del seient, ja que els voluntaris, tan bon punt l'arròs està fet, el van servint amb una precisió extraordinària. «En deu minuts tothom està menjant», asseguren. També els regalen una ampolla d'aigua i vi, si no en porten, que se serveix copa a copa. Perquè això sigui possible, Els Pencaires tenen la col·laboració de molts establiments. A més, de postres regalen les pomes de la cooperativa.

En tot aquest engranatge hi ha una persona determinant, el cuiner. Des de fa dos anys és Andreu Donach, qui es va veure en cor d'agafar el relleu a moltes altres persones voluntarioses que l'havien precedit. Ara, la junta només «resa, i molt, perquè faci bon temps». Això és vital perquè tan sols amb la venda dels números de la rifa poden recuperar els diners invertits i garantir-ne la continuïtat.