Al Berguedà se solen confondre els rovellons i pinetells, o bé aquest nom es reserva -com a Barcelona- a una mena de cep de poca qualitat (molleric). En canvi, a les comarques de Girona -almenys els boletaires- els distingeixen perfectament.

Es tracta, no obstant, d´uns bolets molt semblants que, com és sabut, constitueixen els més emblemàtics. A més són els únics que, de forma unànime, són consumits a tots els Països Catalans, amb el nom de rovelló o esclata-sangs, de les illes al País Valencià. Cal dir, però, que a Eivissa i en algunes comarques valencianes -la Costera i parts de la Marina Alta- se´n diuen pebrassos. En general el nom de pebràs -a Girona terrandòs, on no hi és apreciat- es reserva a un bolet diferent. Al País Valencià és estimat el de garrofer, que es guisa amb tomaca. El pebràs pròpiament dit és una rússula (Russula delica). Té un color blanc brut, i és de tardor -i fins i tot d´estiu i primavera-, molt primerenc, als boscos planifolis. Fa olor d´avellana, i és una mica picant. És molt apreciat, per aquestes característiques, als països eslaus.

Sobre la llenega, que hi ha qui situa per davant del rovelló, cal dir que és molt apreciada a les comarques de Barcelona, però relativament poc (fins al punt que hi ha boletaires que ni la cullen) a les de Girona, on és anomenada mucosa o carmellosa. Si analitzem ambdós bolets, veurem que són ben diferents pel que fa a l´aspecte i la textura.

Hi ha gent que, potser per esnobisme, malparla dels rovellons. Però s´escau, molt sovint, que potser no han tastat rovellons veritables, de bona qualitat i bona procedència: i concretament, d´alguns boscos de Catalunya, de tipus eixut (i, per tant, no de les terres més humides i de la muntanya, o els d´importació, que solen ser mediocres).

Tenint en compte que el rovelló és un bolet força universal, que es troba arreu -de Rússia a Portugal, de Castella i Navarra a Xile-, i donat que és a Catalunya on és més apreciat (també als països eslaus i a Occitània), molts dels que es troben als nostres mercats, sorrencs, de gust mediocre, solen procedir d´Extremadura, Navarra, Castella, Andalusia, Portugal, etc.i, fins i tot de Xile.

El rovelló pròpiament dit és el Lactarius sanguifluus. Es d´un color vermell ataronjat, amb unes característiques taques verdes o de rovell (que li donen nom). La seva llet i color vermellosos fan que també sigui anomenat (Balears) esclata-sangs. En occità s´anomena rosselló ( nom que els francesos incultes, al Llenguadoc, o a Gascunya, solen escriure roussillou). A la França estricta aquest bolet, segurament el millor dels lactaris, no se sol trobar, o és desconegut.

El nom correcte en espanyol (però a penes utilitzat) és níscalo de sangre vinosa. En gallec s´anomena pinga roxa (que es refereix al color), però és un nom a penes emprat. Ignoro el seu nom en basc, però sembla que a Euskadi no es fa.

Hauríem de reservar el nom de pinetell al Lactarius deliciosus (que és menys «deliciós» que l´anterior). Té un color molt més ataronjat que l´anterior. N´hi ha una varietat, de boscos encara més humits, més alta (uns 15 centímetres) i vermellosa. En francès no hi ha nom, i per tant l´anomenen lactaire délicieux, traduint el nom llatí. En català també se l´anomena rovelló; hi ha les variants pinenca (Sant Hilari) i semblants.

Al seu torn, el nom de pinetells (en alguns llocs de Barcelona) es refereix a una mena de siureny, el Boletus luteus o pinetell de calceta, i, fins i tot, al molleric (Boletus bovinus, B. granulatus, Suillus...) que com els rovellons, també es fan en pinedes, i a la tardor.

En espanyol, per a aquest bolet (que es confon amb el rovelló) hi ha noms curiosos i poc utilitzats, com són nízcalo, mízcalo, níscalo, però també es fa servir -sobretot al País Valencià- robellón, rebollón i pebrazo. Se sol preferir (sobretot a les llaunes) el nom català espanyolitzat de rovellón (o robellón). En gallec s´anomena leitouro, latouro (de llet, «lletós») o fungo dos pinos. En basc és esne gorri.

Finalment hi ha la mare del rovelló, dit també rovellonera i al País Valencià esclata-sang mascle; és un rovelló normal parasitat per un altre fong quasi microscòpic, que li lleva o atrofia les làmines; d´un gust més concentrat que el rovelló, alguns l´aprecien més. Se sol trobar a la primavera. El mateix nom s´escau amb el pinetell. En espanyol té el poc agraciat nom de lepra de níscalo.