La platja d’Empuriabrava acull la tornada de Macaco de la mà de Sons del Món. Després de gairebé quatre anys sense treure disc nou, han passat moltes coses al voltant de Macaco, assegura l’artista, que torna a revolucionar el panorama musical amb les cançons que formaran part del seu nou disc Back to the Jungle. Aquest divendres, a dos quarts d’onze de la nit, arriba a la platja d’Empuriabrava, en concert i amb entrada lliure.

Novament torna a l’Empordà, amb el Festival Sons del Món. Aquest cop a Empuriabrava.

El context, l’entorn, sempre és un extra en un concert i la platja va molt amb la meva música. Hi ha molta part de festa, molta cosa que té a veure amb la natura en els meus temes i estem i feliços d’estar tocant allà.

Presentarà alguns dels temes del nou disc.

Tocaré tots els temes que la gent coneix de Macaco i també cançons que la gent no ha sentit i això és molt especial. Ara he tret una cançó molt canyera i alternativa, acompanyada d’una petita pel·lícula.

Com sorgeix Valientes, què necessitava treure de dins?

La idea era trencar amb l’estereotip de valent que sempre va unit a un tòpic típic de Hollywood de l’heroi que salva la princesa. Tenia ganes d’explicar una història de valents anònims i ganes de fer una petita pel·lículeta que trenqués amb el típic videoclip on surt el iot i les noies amb biquini. Al vídeo intervé el ballarí de dansa contemporània Silvio Zappulla i el dolent de la història és Alberto Ammann, el superactor de Narcos i Celda 211. La lletra parla de coses importants. En un moment de la cançó es diu: “En qué miedo te hiciste valiente?” Perquè ser valent és mirar la por a la cara i amb aquesta cançó volia fer un homenatge a aquests valents anònims.

El tema de la immigració també hi apareix.

En realitat, al vídeo s’estan parlant de moltes coses i la història comença al port de Barcelona entre contenidors per parlar del tràfic d’immigrants. Es veu un segurata conxorxat i un noi que sent un soroll dins els contenidors i és el valent que diu aquí hi ha gent i jo obriré això. Aquest noi després es transvesteix, surt amb les seves amigues i es creua amb aquest personatge, el segurata, que el vol violar fins que s’adona que és un home transvestit i que és el mateix noi del port.

Als concerts, hi ha molta festa, però al mateix temps les lletres fan reflexionar i això és el que ho fa especial....

Hi ha una part reivindicativa a les cançons, una implicació social i una crítica, ja que en els meus temes parlo de moltes coses, com la sanitat pública, els drets, les llibertats sexuals i la immigració. Sempre m’he involucrat en aquests temes perquè em surt de l’ànima, la veritat és que es poden dir moltes coses amb molta festa. També hi ha entre els meus temes cançons d’amor que han funcionat molt bé com Coincidir, que s’ha fet viral per tot Amèrica.

Què li inspira quan escriu les seves lletres?

Cada cop faig un nou gir a les lletres sense voler fer barroquisme ni jeroglífics, m’agrada que tothom ho entengui. A les lletres, jugo amb les metàfores, la poesia... Com diu Saramago, “que la palabra de antes y la palabra de después hagan brillar a la de enmedio”. M’agraden les estrofes clares, que la gent pugui corejar. A Valientes, a part de jugar amb la lletra utilitzo el ritme de guitarra mediterrània, perquè m’agrada que hi hagi a les meves cançons denominació d’origen, que et transportin a un lloc i en el meu cas és el Mediterrani, que és d’on jo vinc.

Enmig de les festes del Carme el concert serà molt festiu?

Sempre ho són. La gent comença a saltar, a moure les mans! Amb Valientes, “la gente que hace lo que siente”, la gent salta, balla, coreja les meves lletres passen moltes coses interessants i tot això ho vaig mesurant en aquells moment. Als concerts, hi ha moments preciosos que estan plens d’emoció.