No és habitual trobar un poble deshabitat a la costa o a prop del mar a Catalunya, però sí que existeix algun nucli així en zones molt abruptes i muntanyoses. És el cas de Molinàs, un veïnat que actualment pertany a Colera, a l'extrem nord de l'Empordà. És a quatre quilòmetres de les platges de la Costa Brava. Al segle passat es va beneficiar de l'economia ferroviària, amb gran activitat a Portbou, juntament amb la residència de soldats, guàrdies civils i controladors duaners.

Va ser un poble pròsper en el seu àmbit d'explotació de l'agricultura local: vinya i olivera. La gran crisi de la fil·loxera, a finals del segle XIX, i les grans gelades del febrer de 1956 en van foragitar tots els habitants, i després encara va arribar una tongada d'incendis forestals devastadors. Una vintena de cases són el testimoni de la setantena de persones que hi vivien i, ara, tres cases s'han començat a restaurar. Dani Ramírez l'ha visitat i farà un repàs de la seva història.