El muntatge 'El meu poble i jo' del director i escenògraf Lluís Danés es va estrenar fa dos anys al Teatre Nacional de Catalunya. Aquella nit la recorda bé Danés. Va ser un èxit absolut. El públic assistent es va sentir colpit per allò viscut a la sala. En poc menys d´una hora, la veu poètica de Salvador Espriu, acompanyada d´imatges i música en directe, va transportar l´auditori en el temps, fins a la devastadora Guerra Civil espanyola i les seves conseqüències. No va ser un viatge físic, sinó emocional, que va remoure quelcom dins els espectadors. Aquest divendres, a les 9 del vespre, serà el Teatre Municipal El Jardí de Figueres el privilegiat escenari on reviurà aquesta obra que busca, certament, que ningú oblidi, potser perquè no torni a succeir res semblant.

Lluís Danés reconeix que té un especial vincle amb Espriu. Ell és fill d´Arenys i "a Espriu sempre el tinc molt present". De fet, justament aquests dies està acabant d´enllestir una adaptació per TV3 del llibre Laia, la seva primera pel·lícula de ficció que ha costat prop de cinc anys per fer-la realitat. En el cas d'´El meu poble i jo', les paraules d´Espriu, s´han capturat de dues obres 'La pell de Brau' i 'El caminant i el mur'. El poeta tenia 22 anys l´any 1936 i aquella guerra el va marcar profundament, un impacte que va traslladar a la seva obra literària. "Ell fou un represaliat; jo el veig com una víctima més", comenta Danés.

El director afirma rotund que aquest és un espectacle molt dirigit als més joves, que aquests l´haurien de veure indubtablement, ja que té un clar caràcter pedagògic. "'El meu poble i jo' té una estètica molt potent i els joves surten molt impactats; ells no saben què va passar, ningú els hi ha explicat la història recent i sense entendre allò no es pot entendre el moment actual", comenta. De fet, en alguns dels espais on s´ha representat s´han fet xerrades posteriors on el públic s´ha alliberat del que ha sentit.