André i Dorine són una parella d´ancians que han compartit una història d´amor. Es van conèixer joves i van créixer plegats compartint vivències intenses com ara el fet de ser pares. Ara, en la vellesa, la malaltia de l´Alzheimer assetja Dorine. André haurà de fer front, doncs, a un dur procés en el qual veurà com la seva dona va perdent tots els records. Amb aquest argument, la companyia Kulunka Teatro presenta, aquest dissabte a les 9 del vespre, 'André i Dorine', una mirada sincera i emocionada davant el demolidor Alzheimer.
Una de les característiques principals del muntatge, que ha rebut nombrosos premis i que es va poder veure el 2014 a Figueres, és el treball que es fa amb màscares. José Dault, un dels actors de la formació, explica que l´obra es va inspirar en una carta d´amor d´André Gorki a la seva dona, abans que la parella se suïcidés. "No volíem explicar la seva història, sinó que la seva experiència va germinar en nosaltres la necessitat d´explicar una història d´amor en la vellesa", diu Dault. Mantenir els noms va ser "un homenatge". La idea d´utilitzar la tècnica de les màscares va néixer arran de veure un espectacle de Familie Flöz. "Vam quedar fascinats davant la capacitat que tenia la màscara d´emocionar i comunicar sense paraules", afirma Dault.
Empatitzar amb els personatges
El resultat és una obra poderosa de la qual ja han fet més de 250 funcions en vint-i-dos països. "Tenim la sensació d´haver fet una cosa molt universal, perquè la gent reacciona igual a tot arreu: es commou, riu...", diu l´actor. La meravella és la forma com ha arribat a la gent. "És com una catarsi per a la gent que viu l´Alzheimer diàriament", diu Dault. "Com que no hi ha el filtre de la paraula, el públic es torna molt actiu imaginativament i empatitzar amb els personatges, va directament a la víscera", afegeix.
