Álex de la Iglesia té dues fixacions que acostumen a donar moltes alegries: reformular el fantàstic amb històries que incideixen punyentment en la realitat política del seu país o bé fer humor dels vicis de la idiosincràsia espanyola. A aquest darrer apartat pertany 'Mi gran noche', comèdia que arriba aquest cap de setmana a les cartelleres i que té tots els números per esdevenir un gran èxit comercial.
Hi ha qui prefereix el De la Iglesia més trapella, el que és capaç de reinventar les 'space operas' amb 'Acción mutante', riure´s de l´Apocalipsi a 'El dia de la bestia', emular Hitchcock amb l´esperit d´Ibáñez Serrador a 'La comunidad' o bé elaborar un entranyable homenatge a '800 balas'. La seva faceta de cirurgià de la caspa nacional potser és més irregular, però també ha regalat grans moments, com va demostrar a la infravalorada 'Muertos de risa'. A 'Mi gran noche' apunta cap a una de les modes més esteses i estranyament vigents de la televisió espanyola: els programes especials de Cap d´Any. I ho fa amb la total complicitat d´un dels seus baluards, el cantant Raphael, en un paper que té molt d´autoparòdic i que possiblement el situarà a la recta final dels Goya.
Malgrat el protagonisme decisiu del famós cantant, 'Mi gran noche' és fonamentalment una comèdia coral. Se situa a Madrid en ple agost, durant l´eterna gravació d´un especial dins un pavelló industrial. La idea és que tot llueixi molt espectacular i que els assistents facin veure que s´ho passen pipa, però la realitat és una altra: mentre els tècnics s´esforcen a fer un programa digne, el gran protagonista de la nit, el cantant Alphonso, es veu abocat a un imprevisible espiral de despropòsits. Un gran vodevil amb un extens i luxós repartiment que inclou Mario Casas, Pepón Nieto, Blanca Suárez, Santiago Segura i Carlos Areces.
