Feia temps que el Brasil havia quedat aquesta nit de divendres per sopar amb el Camerun. Al Brasil, en realitat, no li venia gens de gust tenir aquesta cita, entre altres coses perquè <strong>d’aquí tres dies en té una altra amb Corea del Sud</strong> que li interessa molt més. La cosa, és clar, no va funcionar amb una premissa tan negativa. No ets tu, soc jo, li va fer veure al Camerun, a tall de sincera disculpa. Li va explicar que la seva era una d’aquestes cites que col·loques a la teva agenda a mitjà termini, sense parar-te a pensar molt en el moment ni el lloc. Per pur impuls. Però no, la màgia no podia sorgir entre tots dos en aquest Mundial.

Va ser cortès en el fons Brasil, doncs ja <strong>virtualment primera de grup</strong> es va presentar amb bona cara i correctes maneres a la seva cita al Lusail, tot i que no ho fes amb les seves millors gales, reservada la seva roba més elegant (Vinicius, Casemiro, Richarlison, Marquinhos...) per a aquesta cita coreana que té dilluns a vuitens de final. I fins i tot li va servir al Camerun l’oportunitat que la seva nit fos feliç, donant-li l’ocasió de preparar-se també per tenir una cita amb una altra selecció més interessada en ella d’aquí uns dies. Fes amb mi el que vulguis, li va dir a la fi.

I el Camerun, amb molt recel, li va acabar prenent la paraula. Van guanyar els africans amb un gol d’Aboubakar en el descompte, però no van aconseguir el seu objectiu final, ja que era el dia per al <strong>sexe salvatge que a l’uníson van practicar Sèrbia i Suïssa,</strong> en el qual els suïssos van sortir victoriosos. Ara se les veuran amb Portugal.

No hi va haver amor ni sexe en <strong>el monumental Lusail,</strong> a penes un parell de petons a la galta de comiat per a seleccions que prenen camins diferents, una cap a casa seva, una altra a la següent sala VIP del restaurant, una de les tres de transició que li resten fins a assolir la que realment desitja. Cap de les dues recordarà amb especial afecte una nit prescindible i oblidable en les seves vides. Potser es tornen a trobar d’aquí quatre anys i llavors la situació sigui diferent. Qui sap.

Rècord d’Alves

Fins aleshores, toca narrar el poquíssim que va passar entre el Camerun i un Brasil difícilment reconeixible. Tite va aprofitar l’última nit de la fase de grups per donar descans a tots els seus titulars, que es van quedar a la banqueta igual que Neymar, la joia que espera tornar a lluir aviat. Va ser el dia per als Rodrygo, Fabinho, Ederson, Martinelli i fins i tot Dani Alves, que amb 39 anys es va convertir, en el futbolista més vell en representar el Brasil en un Mundial.

Al Camerun, en canvi, li anava la vida en aquest partit. Estava obligada a guanyar i que Suïssa no ho fes, a més de remuntar la diferència de gols en contra. Tanmateix, res en la posada en escena dels africans donava a entendre aquestes urgències, conformes que el rellotge anés avançant sense que el Brasil els fes mal.

Martinelli, el millor

Només Martinelli va aprofitar a estones l’oportunitat de Tite i la passivitat camerunesa. El davanter de l’Arsenal va percudir bé per la banda esquerra, oferint bons detalls de qualitat i un parell de xuts que van requerir la resposta Epassy, el substitut d’un Onana que va pagar amb la seva tornada aèria a Yaoundé la discussió que va tenir amb el seu entrenador, Rigobert Song.

Camerun, tot sigui escrit, va tenir un parell de bones oportunitats, totes dues molt aïllades, totes dues ben resoltes per Ederson, abans i després del descans, per mitjà de Mbeumo i Aboubakar. Versos solts en mig del poema tosc i sense gràcia que va escriure el Brasil amb la pilota als peus durant tota la nit.

La cita es va anar convertint en un espectacle tan insuportable que ni Carlos Sobera, fins i tot estirant els seus millors recursos de ‘showman’, hauria sabut convertir en passable. Va haver de fer-ho, ja en el descompte, amb el compte sobre la taula, Aboubakar, l’ariet camerunès. Va marcar de cap, es va treure la samarreta en la celebració del gol d’una victòria que no li donava el pas al seu equip i va veure per això la segona groga. I no li va poder importar menys. Era la seva cita i l’acabaria en gran. Tu ves-te’n amb la Corea aquesta que jo me’n vaig a casa meva tan content.